Esterilitzar al nostre animal és una de les decisions que indiquen el nivell de responsabilitat que hem assumit. Hi ha tants mites i "llegendes urbanes" sobre aquest tema, que mereix la pena que et llegeixis aquesta pàgina sencera.

QUÈ ÉS ESTERILITZAR?

Un procediment quirúrgic pel qual s'impedeix la reproducció a l'animal, i pot realitzar-se tant en mascles (vasectomia) com en femelles (lligam de trompas). En ambdós casos es deixen intactes els òrgans sexuals i l'animal manté la conducta sexual, ja que no hi ha modificació dels processos hormonales (les femelles segueixen tenint el zel).

QUÈ ÉS CASTRAR?

És la extirpació quirúrgica dels òrgans sexuals. Mascles: testícles (castració); femelles: ovaris (Ovariectomía OV), o ovaris i úter (Ovariohisterectomía OVH). Els processos hormonals desapareixen i el caràcter de l'animal no sofreix alteració (en mascles agressius per dominancia sexual aquesta pot arribar a desaparèixer). Les femelles no tenen el zel.

QUINA RECOMANA LA FUNDACIÓ ALTARRIBA?

La Fundació Altarriba recomana sens dubte la castració per les raons que s'exposen més endavant, i no nomès per motius proteccionistes (control de la superpoblació i reducció de l'abandonament), sinó pel benestar directe de l'animal afectat.

PER QUÈ VOLEU TREURE A L'ANIMAL EL GAUDIR DE LA SEVA VIDA SEXUAL?

No podem treure el que no existeix. Els animals no viuen la sexualitat com els humans, perquè no han donat el pas emotiu que això implica. Per a un animal, el sexe és únicament el procés físic de reproducció. Si menjar i beure és la garantia de la supervivència individual, el sexe ho és per a la permanència de la seva espècie. En l'home el sexe és una finalitat en si mateix, en la resta dels animals la finalitat única segueix sent concebre una criatura.

La prova més clara és que la femella només accepta la munta quan està en zel, és a dir, quan el seu cos presenta una exigència hormonal. Fora d'aquesta situació, es nega al sexe i fins i tot pot rebutjar al mascle de forma molt agressiva, el que evidencia que per a ella no existeix una situació de plaer relacionada amb el sexe, sinó una situació de necessitat hormonal. D'igual forma, el mascle només busca la munta quan rep informació química d'una femella en zel.

EM DÓNA MOLTA PENA OPERAR-LO

Estima al teu animal fins a l'infinit, però no ho humanitzis en el que no toca. Hem observat que quan el veterinari suggereix al propietari masculí que es realitzi la castració (sobretot quan es tracta d'un animal mascle), aquest tendeix a "protegir-se", com si se li estigués recomanant per a ell. La reacció, molt simpàtica, no deixa de ser lògica, però si ningú es duu la mà al coll quan li suggereixen vacunar al seu gos, i no li dóna pena que li punxin, això és el mateix. És una decisió per "el seu" bé, i amb aquesta finalitat es planteja.

NO S'ENGREIXA?

Un animal que s'alimenta de forma inadequada s'engreixarà, operat o no, per tant en ambdós casos hem de tenir la mateixa precaució a controlar el seu menjar i a facilitar que faci l'exercici físic adequat per a estar sa. Si l'animal que va a ser operat ja té tendència a engreixar-se, el veterinari et donarà les instruccions precises per a evitar-lo; només has de seguir-les al peu de la lletra.

LI CANVIA EL CARÀCTER?

Després d'una castració, solament es modifiquen com a conseqüència directa aquelles conductes lligades a les seves hormones, com el fet del marcatge i la territorialitat en els mascles. En moltes ocasions, l'animal sí experimenta un canvi notable de conducta al detectar el canvi en el tracte que rep de part del seu propietari, per exemple quan aquest es torna molt més protector perquè "li dóna pena" haver-lo castrat, i li consenteix coses que abans no li consentia.

ÉS BÓ PER A UNA FEMELLA CRIAR ALMENYS UNA VEGADA

No. Aquesta afirmació és una falsedat. Estem parlant de processos hormonals i químics, pel que si estan castrades no tindran cap necessitat de reproduir-se, i per tant tampoc tindran embarassos psicològics ni stress o ansietat estacional. La "cridada de la maternitat" en les femelles desapareix per complet (juntament amb tots els problemes que comporta) amb la OVH.

HO SUGGEREIXEN ELS VETERINARIS PER GUANYAR DINERS

Els veterinaris són uns professionals qualificats que han triat la salut animal com camí laboral (fet per al qual s'han format durant anys), i t'ho suggereixen perquè la seva obligació és vetllar per l'animal, per aquest i pels futurs, o sigui, que quan et recomana que ho esterilitzis o ho castris ho està fent en el convenciment que l'animal estarà millor (per exemple, per a estalviar-li una piometra a la femella en el futur i que no hagis de sortir corrent perquè no se't mori).

I EN QUÈ BENEFICIA LA SEVA SALUT?

La castració evitarà en la femella l'embaràs psicològic, la piometra i alguns tumors mamaris. En els mascles, tumors testiculars, hernias perianales, tumors de glàndules hepatoides, tumors de glàndules perianales, tumors i quists prostáticos, entre altres, en augment actualment segons les estadístiques veterinàries.

Segons publica el «American Journal of Veterinarian Research» (Revista Americana d'Investigació Veterinària), la longevidad d'un animal castrat augmenta en mascles un 24% (gossos) i un 36% (gats). En les femelles augmenta un 20% (gossos) i un 40% (gats).

ÉS QUE ÉS CAR

El cost d'aquesta cirurgia depèn de molts factors: sexe, tamany, edat, etc., i les tarifes en general vénen recomanades per cada Col·legi de Veterinaris. I sigui el que sigui el preu, et resultarà una ganga si ho compares amb el total derivat de sumar la despesa d'atendre a la femella durant els dos mesos d'embaràs, més els dos mesos d'atenció als cadells, que són un bon "pico" en medicació, aliments especials, possibles complicacions, etc. Així que si ets molt mirat amb els diners, sense cap dubte t'interessa castrar. I compte el que t'estalviaràs per futurs problemes de salut del teu animal que ja no tindrá.

LES BOTIGUES I ELS CRIADORS S'INFLARÀN A GUANYAR DINERS

El comerç d'animals de companyia està avui dia autoritzat per la llei, sempre que es compleixin les normatives referent a això: llicències, impostos, etc. No ens agrada, i encara que treballem perquè acabi, ara com ara és legal. Aclarit això, has de saber que gairebé el 90% dels animals abandonats no han nascut en criadors legals ni s'han venut en botigues legals: procedeixen de casa (...quina il·lusió em fa una ventrada..., ...els veïns m'han demanat un cadell de la meva i els tinc tots col·locats..., ...vaig a criar a casa per a vendre en diner negre per sota del preu de mercat..., ...ha estat una negligència i m'han prenyat la gossa..., ...utilitzo els cadells per a demanar almoina i quan vagin creixent els mataré per a reemplaçar-los per nous cadells..., ...). La realitat, és que la cria casolana anunciada i venuda per Internet, cartells en fanals, i falsos anuncis d'adopció, llança a les carreteres i a la mort, cada any, diverses desenes de milers d'animals.

Imagina que la esterilizació i castració d'animals no va a suposar un major volum de negoci per a botigues i criadores, sinó un major volum d'adopcions en gosseras i refugis.

TENIM DRET A PRIVAR-LOS DEL QUE ELS HA DONAT LA NATURALESA?

Depèn. Davant el dret natural d'una femella a reproduir-se està el dret de la ventrada sencera a no ser llançada amb tres dies de vida a un riu dintre d'una borsa, per exemple, o a no ser triturada en un camió de les escombraries. Per a plantejar-nos si tenim o no tal dret, primer hem de complir les obligacions.

Per altra banda, l'ésser humà ha estat dotat igualment per la Naturalesa per a reproduir-se, i en canvi exerceix sobre si mateix el dret a no fer-lo mitjançant l'ús abundantíssim de mètodes anticonceptius. No exigeixis per a uns altres el que has rebutjat per a tu mateix, almenys no amb aquest argument. Avui dia, si es conta amb la possibilitat d'evitar-lo, cap dona té tants fills com anys fèrtils (u per any) i cap home l'hi demana. La Naturalesa i/o Déu han dictat les mateixes lleis per a tots. No siguem hipòcrites.

ÉS QUE ÉS DE PURA RAÇA

En aquest cas, serà com un de cada quatre que van a parar a una carretera, gossera o refugi, així que prova un altre argument. Però hi ha una cosa més, infinitament més cruel, que afecta als "pura raça": que l'amo s'el treu de sobre quan ja està vell (cal estar més pendent), està malalt (cal pagar més assistència mèdica), o ambdues coses juntes. Saps quants "pura raça" acaben la seva vida en un infern? Saps quants ens arriben a la Fundació Altarriba vells, cecs, amb càncer, ...?. Però això sí, són "purísims". Un d'ells (juny 2005) de tretze anys, pràcticament paralític, la boca desfeta d'infeccions, amb un pedigree de desmaiar-se (al·legat per a l'abandó), i fill i nét de campions (també al·legat per a l'abandó). Se l'han tret de sobre quan ja no està en condicions de "donar-se el to" amb ell i amb el seu "pedigree". També hem tingut una Canitxe de 1,300 kg (Trufita) abandonada en un contenidor d'escombraries amb 19 anys, cega i amb dos tumors com dues pilotes de tennis, un en cada engonal. Era purísima, i molt "toy". Va haver de costar una dinerada.

ÉS QUE SERÀ MENYS VIGILANT

La personalitat de l'animal no depèn tant de les hormones sexuals com de la seva herència genètica i el seu entorn, per tant la seva tendència a protegir als seus (que ets tu) no es veu afectada. I si el que vols en realitat és contar amb vigilància, lo seu no és que tinguis gos, sinó que et compris una alarma.

ÉS QUE EM FA MOLTA IL·LUSIÓ ASSISTIR A UN NAIXEMENT

Assistir al naixement de la vida és per descomptat un fet meravellós, que en el cas dels nens a més els ensenya a respectar i a cuidar als animals. Un bebé animal nounat és fràgil i preciòs, i desperta la compassió (en general, també hi ha qui els tira al rio en un sac).

Si vols viure a casa aquesta experiència, i que els teus fills aprenguin a respectar la vida aliena, no necessites que la teva gossa o la teva gata es quedi prenyada. Truca al refugi més proper, i segurament podràs tenir en acollida alguna femella a punt de parir que necessita cuidats. Duu-te-la a casa, atén-la, i gaudeix durant dos o tres mesos cuidant d'aquests animalets fins que puguin donar-se en adopció. Serà una experiència doblement bella: la vida que sorgeix davant els teus ulls, i el fet de la teva generositat envers els maltractats. En el refugi no sabran com agrair-t'ho.

VULL TENIR UN FILL DEL MEU ANIMAL

Cap fill del teu animal serà la seva fotocòpia. Oblida't. És lícit que vulguis perllongar en tant que sigui possible, per a sempre si pots, l'existència d'aquest animal al que adores. Per a tu no haurà altre igual que ell, és cert. Per això, no busquis expressament reemplaçar-lo per un altre de la seva sang. Deixa que sigui especial i únic, i quan s'hagi anat, dona't el temps que necessitis per a compartir la teva vida amb un altre, que també serà especial, i no vindrà a substituir al primer, sinó a seguir compartint la felicitat que per un moment ha estat interrompuda pel dolor. El pitjor homenatge d'agraïment que pots fer al teu animal és arriscar-te a provocar el dolor extrem en els seus descendents.

JO EM RESPONSABILITZARÉ DE LES CRIES

Ningú ho dubta, però atén a això: tindràs una ventrada que donaràs a persones properes i de la teva confiança. Cadascuna d'aquestes persones té el teu mateix a dret a gaudir de la mateixa il·lusió, i seguiran criant. Mira aquesta taula i reflexiona:

Basat en que una femella tingui només dues ventrades en la seva vida: (gat 6 + 6, gos 4 + 4), i contant amb que la meitat de la seva criatures siguin femelles que crían en la mateixa proporció (dues vegades en la seva vida), i supervivència 100% de les femelles:

1 GAT - 1 GOS

1 any : 12 GATS - 8 GOSSOS
2 anys : 84 GATS - 40 GOSSOS
3 anys : 588 GATS - 200 GOSSOS
4 anys : 4.116 GATS - 1.000 GOSSOS
5 anys : 28.812 GATS - 5.000 GOSSOS

Al cap de 5 anys, un gat i un gos han donat lloc a 33.812 animals, dels quals amb tota seguretat un 90%, és a dir, 30.430, hauran mort en gosseras, vorals, baralles de gossos, enverinats, mutilats, etc. I tot això, serà responsabilitat del propietari de l'animal inicial.

Pots garantir que et faràs càrrec d'aquests milers d'animals fruit de la teva primera il·lusió? Et preocupa que els fills del teu adorat animal, que duen la seva sang, tinguin aquest futur? Llavors fes-te realment responsable evitant que això ocorri.

NINGÚ GUANYA DINERS SI TINC UNA VENTRADA

Error. Seguint les xifres anteriors, de moment estan guanyant diners a costa teva i del teu adorat animal:

Font. Aitziber Ulloa y Otto. Fundación Altarriba www.altarriba.org