Projecte NO m'abandonis

No es preten donar consells médics ja que no és la funció d'aquesta pàgina web, sí que creiem necesari insistir en que l'únic especialista capaç de diagnosticar correctament una al·lèrgia es l'alergòleg i no, amb tots els respectes, el ginecòleg, pediatra o médic de família.

S'indiquen una serie de pàgines webs serioses amb garanties, també es poden descarregar alguns arxius en format PDF.

Per diagnosticar l'asma induïda pel gat, el pacient ha de tenir les següents manifestacions :

Símptomes asmátics quan s'exposa al gat o als alèrgens del gat.
Reacció al·lèrgica a la prova cutánea o a la prova radioalergoabsorbent (radioallergosorbent test, RAST). Per a assegurar-se que el diagnòstic és correcte, el metge observarà el que passa quan el gat s'introdueïx i es retira diverses vegades de l'ambient del pacient.

Troben que el 100% dels habitants de EEUU poseeixen al·lèrgens de gos i de gat per sobre de la sensibilitat al·lèrgica, independentment que hagin tingut animals a la seva llar.

Refers to: Dog allergen (Can f 1) and cat allergen (Fel d 1) in US homes: Results from the National Survey of Lead and Allergens in Housing
Journal of Allergy and Clinical Immunology, Volume 114, Issue 1, July 2004, Pages 111-117
Samuel J. Arbes, Richard D. Cohn, Ming Yin, Michael L. Muilenberg, Warren Friedman and Darryl C. Zeldin

Al·lergènic del gos i del gat present al 100% de les llars dels E.E.U.U.,
del «diario de la alergia y de la inmunología clínica».

MILWAUKEE - El alergènic del gos i del gat es troba en totes les llars en els Estats Units, segons un estudi oferit en el «diario de julio de 2004 de la alergia y de la inmunología clínica (JACI)». El JACI es el diari científic de la «Academia Americana de la Alergia, del Asma y de la Inmunología (AAAAI).»

Els DDS de Samuel J. Arbes, del Jr., els MPH, PhD, i els colegas del triángle de Durham i de Researchz parquejan a Carolina del Nort, dades recopilats del primer examen nacional del plom i dels al·lergènics a la coberta (NSLAH1). La data va ser recolectada a partir de 1998 a 1999 pel institut nacional de les ciències ambientals de la salut (NIEHS) i el departament dels E.E.U.U. del desenvolupament de coberta i urbà. El NSLAH1 era un examen seccionat transversalment de 831 unidades de coberta que contenían a 2.456 individus en un total de 75 localitzacions a través dels Estats Units. Els qüestionaris van ser administrats, les mostres ambientals van ser recollides de varis quarts i les observacions van ser enregistrades a cada casa.

L'estudi va trobar que encara que un gos o un gat haguès viscut en solament 49.1% de les llars, l'al·lergènic del gos i l'al·lergènic del gat va ser detectat en 100% y 99.9% respectivamente. L'estudi també va trobar que la majoria de llars dels E.E.U.U. te nivells que exceden els umbrals proposats per la sensibilització a aquests al·lergènics.

Les concentracions més altes de l'al·lergènic del gos i del gat van ser trobades al sofà. En llars amb animals domèstics, el de alt nivell en els sofàs podría reflexar a on els animals domèstics prefereixen pasar el temps. No obstant, podría també reflexar el lloc molt probablement per entrar en contacte amb la roba utilitzada fora de la llar.

Encara que la majoria de les cases dels E.E.U.U. no tenen ni un gos ni un gat d'interior, la pregunta que es presenta es perquè aquests al·lergènics es troben en llars sense els animals domèstics. Les explicacions per a això podien ser:

Els animals domèstics van viure en la llar en el passat i els al·lergènics han persistit en un cert termini. El al·lergènic del gos i del gat s'adhereix fàcilment a moltes superfícies de la llar, tal com flassades, les parets i la roba, fent l'eliminació total del al·lergènic molt difícil.
L'al·lergènic del gos i del gat es transporta fàcilment en la roba, fent-los perceptibles en les localitzacions lliures de gossos i de gats. Els al·lergènics de l'animal domèstic s'ha detectat en una varietat de llocs públics tals com escoles, trens, autobusos, hospitals, alberedes de compres, cinemes, hotels, i igualen en una oficina dels allergist.

Els investigadors veuen aquests resultats com un desafiament per a desenvolupar les intervencions ambientals que consideren la comunitat com dipòsit potencial per als al·lergènics del gos i del gat.