Projecte NO m'abandonis

El nen a partir dels tres anys està en l'edat apropiada per gaudir molt de la presència d'un animal. La presència d'un animal domèstic en el domicili dels nens és positiva, sempre que hagi estat una elecció també dels pares, els quals hagin valorat a més de la il·lusió del nen, la capacitat per a atendre-li, les vacances amb l'animal, la seva cura diària, la higiene, els menjars, etc.

La relació que pugui establir serà psicològicament positiva, sobretot per a nens que no tenen més germans i especialment per a nens que tinguin problemes de relació, timidesa o nens amb un dèficit sensorial, o amb un trastorn del desenvolupament, l'animal li ajudarà a obrir-se, a relacionar-se amb ell, a atendre les seves demandes, a cuidar-lo, a dedicar-li temps i atenció.

http://www.altarribagarraf.org/imagenes/fotos/articulos/0012.jpg

En quant a l'elecció de l'animal s'hauran de considerar diversos aspectes: els gats necessiten menys atencions, són més nets i més independents que els gossos, en canvi els gossos són més afectuosos, juganers i més pacients amb els nens, també crean relacions més intenses entre ells. És probable que la il·lusió del nen li faci comprometre's a ser ell qui cuidi a l'animal, depenent de la seva edat, podran encarregar-se-li segons quines tasques, és bo, sobretot als nens més majors, assignar-los tasques que els comprometin a responsabilitzar-los (passeig, menjar, neteja, etc.), per a així, més endavant, ser adults responsables, encara que els adults hauran de ser conscients que han de ser ells qui s'ocupin de que aquest compromís infantil es porti a terme.

Cristina Fuentes Mobèche (Psicóloga clínica Centro Médico Teknon)
Bú Bup nº 2 (gener-febrer 1998 pàg.52)

La convivència entre animals de companyia i bebès no és tan sols perfectament compatible sinó fins i tot beneficiosa.

Mentre no hi ha un bebè a la família, els animals de companyia solen ser els membres més consentits i acaronats d'una parella, són el centre de tota la seva atenció. És per això que l'arribada d'un primer fill no és tan sols un gran esdeveniment per als pares sinó també per a l'animal, que haurà d'adaptar-se a una nova situació.

Els animals, igual que les persones, també poden ser víctimes de la gelosia, i hauríem d'entendre'ls i ajudar-los a adaptar-se a la nova situació. L'arribada d'un bebè a casa pot produir estrès al nostre animal: la reducció d'atencions, els reganys més freqüents, la ignorància o el sentiment d'aïllament poden afectar-li molt profundament. És per aquesta raó que el nostre animal pot sentir gelosia com una manera de "rivalitat" amb el nou bebè.

Els preparatius han de començar a realitzar-se uns mesos abans de l'arribada del nou bebè a casa. És possible que hàgim de fer canvis a la casa per a l'arribada del bebè que, encara que a nosaltres no ens semblin grans alteracions, són importants per als nostres animals, per exemple: reubicar el seu llit. Per tant, és recomanable fer-los abans que arribi el nen perquè no relacioni aquests canvis amb ell.

Acostumar poc a poc al nostre animal a passar una mica menys de temps amb la mare, ja que quan neixi el bebè, estarà molt ocupada amb ell.

Si el nostre gos o gat està molt apegat a la futura mare, hauríem de fer que desenvolupi una relació forta amb un altre membre de la família perquè segueixi sentint-se benvolgut i cuidat.

Practicar un examen mèdic rutinari i actualitzar les vacunes de l'animal.

Esterilitzar-lo (si no ho està encara).

Convidar a amistats amb fills perquè el nostre animal s'acostumi a estar amb nens i bebès.

Permetre que el nostre animal entri en contacte amb els nous mobles i objectes del bebè, familiaritzant-se amb la nova habitació i considerant-la part del seu hàbitat. Se'ls ha de deixar refregar-se pels mobles com mostra de la seva actitud positiva i acariciar-los i parlar-los afablement quan es trobin en aquesta habitació.

Si l'habitació del bebè va a ser una zona restringida per al nostre animal, hauríem de col·locar, setmanes abans, barreres des de les quals pugui veure i escoltar el que passa dintre però no entrar. Això és perquè no se senti aïllat de la família però conegui els límits.

També és recomanable entrenar a l'animal (amb mètodes de reforç positiu) que no ens salti damunt, no rosegui, que s'estigui quiet en certs moments.

Utilitzar un ninot amb forma de bebè perquè el nostre animal s'acostumi a veure'ns fer-li coses, canviar-lo, passejar-lo, etc.

Parlar-li al nostre animal de coses relacionades amb el bebè, repetint-li sovint el nom que aquest tindrà.

Acostumar al nostre animal als sons relacionats amb bebès com enregistraments de plors de bebès, la música dels seus ninots, el balancí, etc. Al mateix temps se li pot donar una llaminadura o jugar amb l'animal perquè associï aquests sorolls a experiències agradables.

Habituar al nostre gos/gat a les noves olors relacionades amb el bebè (talcs, colònies, cremes, etc.). Ens els podem posar nosaltres mateixos o en algun ninot.

Quedar amb algú perquè vagi a cuidar del nostre animal durant l'estada en l'hospital.

Perquè el nostre animal no salti sobre el bressol o els mobles del bebé, es pot posar cinta adhesiva de dues bandes sobre els mobles.

Si observes algun canvi en la conducta de l'animal (diarreas, esgarrapar en excés, estar emmurriat, perdre l'apetit, perseguir la seva cua en excés, tornar-se tímid o retret...) no dubtis a consultar amb un veterinari o amb un altre tipus de professional relacionat amb la conducta de l'animal.

Abans de l'arribada del bebè a casa és recomanable deixar olfatear a l'animal coses que ja olorin a aquest, com roba, alguna joguina, bolquers, etc.

Al arribar a casa, hauríem de deixar que el nostre animal s'acosti al bebè, no forçar nosaltres la trobada. Deixar-li acostar-se, olfatejar i mirar al bebè quan hagi notat la seva presència. Hem de deixar-li curiosear el temps que vulgui evitant que s'espanti. Podem donar-li premis de menjar perquè l'animal relacioni el bebè amb experiències agradables. Una vegada s'ha dormit el nen és bó passar una bona estona amb el nostre animal.

En els moments de nervis en que el nen plora, és convenient que les primeres vegades acariciem al nostre gos o gat tranquilitzadorament, alleujant qualsevol agitació que pugui causar-li aquest nou so.

A partir de llavors és important tractar de mantenir una rutina amb l'animal, seguir passejant-lo, jugant amb ell i dedicant-li moments agradables cada dia. Si els passejos diaris no poden ser tan llargs com normalment, se li ha d'acostumar a prendre passejos més curts, però abans de l'arribada del bebè, i gradualment, perquè no ho relacioni amb aquest.

És important que igual que hem ensenyat al nostre gos o gat a comportar-se degudament, fem el mateix amb el bebè quan aquest comenci a gatejar. Ensenyar-li a no lastimar al seu animal, a deixar-lo menjar tranquil·lament sense interrompre'l, a no despertar-lo bruscament, a no estirar-li de la cua i les orelles tractant-lo curosament i, per descomptat, mai deixar al nen amb el gos o el gat sense la supervisió d'un adult. El nen ha de conèixer els límits del joc.

La relació entre un nen i el seu animal de companyia només pot ser positiva i pot iniciar entre ells un llaç de fidelitat irrompible.

1- Desenvolupa en el nen el sentiment de respecte, responsabilitat i cura d'un altre ésser.

2- Desenvolupa sentiments positius cap als animals que contribueixen a enfortir l'autoestima i autoconfiança del nen.

3- Desenvolupa sentiments d'amor, lleialtat i afecte. A més d'oferir extraordinaris moments de tendresa, diversió i, finalment, amor per la vida.

5- Els hi mostra lliçons sobre la vida: malalties, sexe, accidents, mort, dol...

De la convivència entre animals i nens, neixen generacions respectuoses amb els seus congèneres i amb la resta d'espècies de la naturalesa. A més, aquesta convivència, fa dels nens persones responsables, solidàries i respectuoses. En definitiva, ensenyant als teus fills i als teus animals a viure en harmonia, posaràs el teu gra en la tasca d'aconseguir un món millor per a tots.

Al gat se li pot aplicar tot lo dit anteriorment, només cal incidir a la precaució de que el gat li agradi (per la calor o el lloc) anar a dormir a la cuna o el moisès, per tant no es convenient tenir el nen dormint en el mateix lloc a on estigui el gat, basta amb tenir-lo a la habitació i utilitzar un escolta bebes.