- Delegada d'Altarriba al Penedès
- Vilanova i la Geltrú. Serveis tècnics amenaçen i menteixen als ciutadans
- Catalunya diu prou a la tortura dels braus
- Altarriba demana explicacions sobre la captura de coloms a Vilanova i la Geltrú
- 9000 visites
- 9000 visites
- 9000 visites
- Altarriba denuncía al SEPRONA l'estat penós d'un gos
- Demanada reunió amb la regidora de Medi Ambient de Vilanova la senyora Iolanda Sanchez (ICV)
- 01/04/10 Entrevista amb l'alcalde de Canyelles
- Principi bàsic de Altarriba Garraf-Penedès
- 26/03/10 Entrevista amb l'alcaldessa de Cubelles, la senyora Maria Lluisa Romero i Tomas
- Carta a CIU de Vilafranca del Penedès
- 23/03/10 Convocat el consell dels animals a Sitges
- 19/03/10 Entrevista amb a regidora de Sanitat de Sitges la senyora Elisabeth Pérez
- Altarriba no acudira a la Comissió Ciutat i Animals de Vilanova
- Notícias breus. Colònies de Gats
- 05/02. Notícias breus. Entrevista amb el president de la comissió del CAAD de la mancomunitat,
- 23/02, 04/03 i 05/03. Notícias breus. Demanada entrevista amb la majoria d'alcaldes
- Una veïna de Vilanova denunciada per Altarriba Garraf condemnada a 3 mesos de presó per maltractament animal
- El PSOE dona marxa enrera i no penalitza el maltracta animal a la seva revisió del codi penal
- Resultats de l'avaluació dels ajuntaments del Garraf
- Es busquen aquestos mal tractadors d’animals a Vilanova i la Geltrú
- Índex de qualitat dels ajuntaments envers als animals
- Animals Cívics - Programa Ícaro
- Animals Cívics - Programa Ícaro
- El voluntariado en protección animal
- El efecto del cambio climático en los animales y en la naturaleza
- Encants solidaris 23 i 24 de gener
- Nombre de animals i dades econòmiques del CAAD
- La Delegació s'amplia a dues comarques més; Alt i Baix Penedès.
- Es demana informació salaris millonaris al CAAD de la Mancomunitat
- Es demana la dimisió de Elisabeth Perez regidora de Sitges
- Es crea el grup Primera Línea Felina PLF-Garraf
- Primera reunio comissió Ciutat i Animals - Vilanova
Articles
Probablement l'advocat Eduard Roca Font, experimentat en plets i jutjats, no s'havia vist mai en una missió tan inusual i delicada, com la d'endreçar al cocker de la família, mentre la seva esposa, Rosa Barniol, infermera de professió, li observa des de l'objectiu. Després, amb les seves filles, Ana, la major, i Alba, la petita, gaudiran amb Rock d'un passeig pel camp.
L'arribada d'un cadell a una llar amb nens sempre planteja un sens fi de preguntes als pares d'aquests: Pot el nen tocar al cadell? És dolent que el gos llepi al nen? Pot contagiar d'alguna malaltia al nen? Com podem prevenir-les?... Com veterinari és freqüent que en les primeres visites realitzades al nou gosset es vagin contestant totes aquestes incògnites i es vagi assessorant als pares.
Concloent, podem dir que un nen sí pot jugar amb el seu gosset, però deu saber que es tracta d'un petit animal, encara que de vegades ho oblidem. És un ésser viu que mereix les nostres cures, incloent les cures sanitàries, com devem també fer amb nosaltres mateixos. Dani Blancafort (Veterinari - Clínica Veterinària d'Osona)
|
|
| Informació sobre Animals - Articles |
La convivència entre animals de companyia i bebès no és tan sols perfectament compatible sinó fins i tot beneficiosa.
Mentre no hi ha un bebè a la família, els animals de companyia solen ser els membres més consentits i acaronats d'una parella, són el centre de tota la seva atenció. És per això que l'arribada d'un primer fill no és tan sols un gran esdeveniment per als pares sinó també per a l'animal, que haurà d'adaptar-se a una nova situació.
Els animals, igual que les persones, també poden ser víctimes de la gelosia, i hauríem d'entendre'ls i ajudar-los a adaptar-se a la nova situació. L'arribada d'un bebè a casa pot produir estrès al nostre animal: la reducció d'atencions, els reganys més freqüents, la ignorància o el sentiment d'aïllament poden afectar-li molt profundament. És per aquesta raó que el nostre animal pot sentir gelosia com una manera de "rivalitat" amb el nou bebè.

Que fer per preparar al teu gos o gat per a la nova relació
Els preparatius han de començar a realitzar-se uns mesos abans de l'arribada del nou bebè a casa. És possible que hàgim de fer canvis a la casa per a l'arribada del bebè que, encara que a nosaltres no ens semblin grans alteracions, són importants per als nostres animals, per exemple: reubicar el seu llit. Per tant, és recomanable fer-los abans que arribi el nen perquè no relacioni aquests canvis amb ell.
Consells per ajudar al nostre animal de companyia
- Acostumar a poc a poc al nostre animal a passar una mica menys de temps amb la mare, ja que quan neixi el bebè, estarà molt ocupada amb ell.
- Si el nostre gos o gat està molt apegat a la futura mare, hauríem de fer que desenvolupi una relació forta amb un altre membre de la família perquè segueixi sentint-se benvolgut i cuidat.
- Practicar un examen mèdic rutinari i actualitzar les vacunes de l'animal.
- Esterilitzar-lo (si no ho està encara).
- Convidar a amistats amb fills perquè el nostre animal s'acostumi a estar amb nens i bebès.
- Permetre que el nostre animal entri en contacte amb els nous mobles i objectes del bebè, familiaritzant-se amb la nova habitació i considerant-la part del seu hàbitat. Se'ls ha de deixar refregar-se pels mobles com mostra de la seva actitud positiva i acariciar-los i parlar-los afablement quan es trobin en aquesta habitació.
- Si l'habitació del bebè va a ser una zona restringida per al nostre animal, hauríem de col·locar, setmanes abans, barreres des de les quals pugui veure i escoltar el que passa dintre però no entrar. Això és perquè no se senti aïllat de la família però conegui els límits.
- També és recomanable entrenar a l'animal (amb mètodes de reforç positiu) que no ens salti damunt, no rosegui, que s'estigui quiet en certs moments.
- Utilitzar un ninot amb forma de bebè perquè el nostre animal s'acostumi a veure'ns fer-li coses, canviar-lo, passejar-lo, etc.
- Parlar-li al nostre animal de coses relacionades amb el bebè, repetint-li sovint el nom que aquest tindrà.
- Acostumar al nostre animal als sons relacionats amb bebès com enregistraments de plors de bebès, la música dels seus ninots, el balancí, etc. Al mateix temps se li pot donar una llaminadura o jugar amb l'animal perquè associï aquests sorolls a experiències agradables.
- Habituar al nostre gos/gat a les noves olors relacionades amb el bebè (talcs, colònies, cremes, etc.). Ens els podem posar nosaltres mateixos o en algun ninot.
- Quedar amb algú perquè vagi a cuidar del nostre animal durant l'estada en l'hospital.
- Perquè el nostre animal no salti sobre el bressol o els mobles del bebé, es pot posar cinta adhesiva de dues bandes sobre els mobles.
Si observes algun canvi en la conducta de l'animal (diarreas, esgarrapar en excés, estar emmurriat, perdre l'apetit, perseguir la seva cua en excés, tornar-se tímid o retret...) no dubtis a consultar amb un veterinari o amb un altre tipus de professional relacionat amb la conducta de l'animal.
La convivència amb els animals, fa dels nens persones responsables.
L'arribada del bebè a casa. Els primers mesos
Abans de l'arribada del bebè a casa és recomanable deixar olfatear a l'animal coses que ja olorin a aquest, com roba, alguna joguina, bolquers, etc.
Al arribar a casa, hauríem de deixar que el nostre animal s'acosti al bebè, no forçar nosaltres la trobada.Deixar-li acostar-se, olfatejar i mirar al bebè quan hagi notat la seva presència. Hem de deixar-li curiosear el temps que vulgui evitant que s'espanti. Podem donar-li premis de menjar perquè l'animal relacioni el bebè amb experiències agradables. Una vegada s'ha dormit el nen és bó passar una bona estona amb el nostre animal.
En els moments de nervis en que el nen plora, és convenient que les primeres vegades acariciem al nostre gos o gat tranquilitzadorament, alleujant qualsevol agitació que pugui causar-li aquest nou so.
A partir de llavors és important tractar de mantenir una rutina amb l'animal, seguir passejant-lo, jugant amb ell i dedicant-li moments agradables cada dia. Si els passejos diaris no poden ser tan llargs com normalment, se li ha d'acostumar a prendre passejos més curts, però abans de l'arribada del bebè, i gradualment, perquè no ho relacioni amb aquest.
És important que igual que hem ensenyat al nostre gos o gat a comportar-se degudament, fem el mateix amb el bebè quan aquest comenci a gatejar. Ensenyar-li a no lastimar al seu animal, a deixar-lo menjar tranquil·lament sense interrompre'l, a no despertar-lo bruscament, a no estirar-li de la cua i les orelles tractant-lo curosament i, per descomptat, mai deixar al nen amb el gos o el gat sense la supervisió d'un adult. El nen ha de conèixer els límits del joc.
Beneficis de la relació dels animals de companyia amb els nens
La relació entre un nen i el seu animal de companyia només pot ser positiva i pot iniciar entre ells un llaç de fidelitat irrompible.
1- Desenvolupa en el nen el sentiment de respecte, responsabilitat i cura d'un altre ésser.
2- Desenvolupa sentiments positius cap als animals que contribueixen a enfortir l'autoestima i autoconfiança del nen.
3- Desenvolupa sentiments d'amor, lleialtat i afecte. A més d'oferir extraordinaris moments de tendresa, diversió i, finalment, amor per la vida.
4- Produeix benestar en els nens i plaer d'acariciar-los.
5- Els hi mostra lliçons sobre la vida: malalties, sexe, accidents, mort, dol...
De la convivència entre animals i nens, neixen generacions respectuoses amb els seus congèneres i amb la resta d'espècies de la naturalesa. A més, aquesta convivència, fa dels nens persones responsables, solidàries i respectuoses. En definitiva, ensenyant als teus fills i als teus animals a viure en harmonia, posaràs el teu gra en la tasca d'aconseguir un món millor per a tots.
Bú Bup nº 48 (juliol-agost-setembre pàgs.51-53)









































































Per descomptat, els gossos poden actuar, igual que les persones, com transmissors de malalties, però totes poden eliminar-se amb un bon control veterinari i una bona educació del nen. Per altra banda, les revisions veterinàries serveixen al cadell per a diagnosticar i prevenir aquells mals típics de l'espècie canina que no són transmissibles al ser humà. I és bona ocasió per a assenyalar que la immensa majoria dels agents patògens que poden afectar al nen també poden fer-lo fins i tot sense tenir gos a casa, ja que estan exposats a ells en els seus jocs en jardins i arenals. No és just, per tant, atribuir sempre al recent arribat l'aparició d'una malaltia zoonòtica (aquelles que són transmissibles a l'home), de la mateixa manera que tampoc podem tancar al nen dintre d'una bombolla per a protegir-lo. Les alarmes, en conseqüència, són del tot infundades. Des del meu entendre i des de milers de llars que veuen créixer als seus fills en companyia de gossos, els factors positius superen amb escreix les mínimes possibilitats de riscos.