El nen a partir dels tres anys està en l'edat apropiada per gaudir molt de la presència d'un animal. La presència d'un animal domèstic en el domicili dels nens és positiva, sempre que hagi estat una elecció també dels pares, els quals hagin valorat a més de la il·lusió del nen, la capacitat per a atendre-li, les vacances amb l'animal, la seva cura diària, la higiene, els menjars, etc.

La relació que pugui establir serà psicològicament positiva, sobretot per a nens que no tenen més germans i especialment per a nens que tinguin problemes de relació, timidesa o nens amb un dèficit sensorial, o amb un trastorn del desenvolupament, l'animal li ajudarà a obrir-se, a relacionar-se amb ell, a atendre les seves demandes, a cuidar-lo, a dedicar-li temps i atenció.

En quant a l'elecció de l'animal s'hauran de considerar diversos aspectes: els gats necessiten menys atencions, són més nets i més independents que els gossos, en canvi els gossos són més afectuosos, juganers i més pacients amb els nens, també crean relacions més intenses entre ells. És probable que la il·lusió del nen li faci comprometre's a ser ell qui cuidi a l'animal, depenent de la seva edat, podran encarregar-se-li segons quines tasques, és bo, sobretot als nens més majors, assignar-los tasques que els comprometin a responsabilitzar-los (passeig, menjar, neteja, etc.), per a així, més endavant, ser adults responsables, encara que els adults hauran de ser conscients que han de ser ells qui s'ocupin de que aquest compromís infantil es porti a terme.

Font. Fundación Altarriba www.altarriba.org

Cristina Fuentes Mobèche (Psicóloga clínica Centro Médico Teknon)
Bú Bup nº 2 (gener-febrer 1998 pàg.52)

Animals i Bebes

La convivència entre animals de companyia i bebès no és tan sols perfectament compatible sinó fins i tot beneficiosa.

Mentre no hi ha un bebè a la família, els animals de companyia solen ser els membres més consentits i acaronats d'una parella, són el centre de tota la seva atenció. És per això que l'arribada d'un primer fill no és tan sols un gran esdeveniment per als pares sinó també per a l'animal, que haurà d'adaptar-se a una nova situació.

Els animals, igual que les persones, també poden ser víctimes de la gelosia, i hauríem d'entendre'ls i ajudar-los a adaptar-se a la nova situació. L'arribada d'un bebè a casa pot produir estrès al nostre animal: la reducció d'atencions, els reganys més freqüents, la ignorància o el sentiment d'aïllament poden afectar-li molt profundament. És per aquesta raó que el nostre animal pot sentir gelosia com una manera de "rivalitat" amb el nou bebè.

Què fer per preparar al teu gos o gat per a la nova relació?

Els preparatius han de començar a realitzar-se uns mesos abans de l'arribada del nou bebè a casa. És possible que hàgim de fer canvis a la casa per a l'arribada del bebè que, encara que a nosaltres no ens semblin grans alteracions, són importants per als nostres animals, per exemple: reubicar el seu llit. Per tant, és recomanable fer-los abans que arribi el nen perquè no relacioni aquests canvis amb ell.

Consells per ajudar al nostre animal de companyia

Si observes algun canvi en la conducta de l'animal (diarreas, esgarrapar en excés, estar emmurriat, perdre l'apetit, perseguir la seva cua en excés, tornar-se tímid o retret...) no dubtis a consultar amb un veterinari o amb un altre tipus de professional relacionat amb la conducta de l'animal.

La convivència amb els animals, fa dels nens persones responsables.

L'arribada del bebè a casa. Els primers mesos

Abans de l'arribada del bebè a casa és recomanable deixar olfatear a l'animal coses que ja olorin a aquest, com roba, alguna joguina, bolquers, etc.

Al arribar a casa, hauríem de deixar que el nostre animal s'acosti al bebè, no forçar nosaltres la trobada. Deixar-li acostar-se, olfatejar i mirar al bebè quan hagi notat la seva presència. Hem de deixar-li curiosear el temps que vulgui evitant que s'espanti. Podem donar-li premis de menjar perquè l'animal relacioni el bebè amb experiències agradables. Una vegada s'ha dormit el nen és bó passar una bona estona amb el nostre animal.

MAI ES DEU DEIXAR SOL EL GOS AMB EL BEBE

En els moments de nervis en que el nen plora, és convenient que les primeres vegades acariciem al nostre gos o gat tranquilitzadorament, alleujant qualsevol agitació que pugui causar-li aquest nou so.

A partir de llavors és important tractar de mantenir una rutina amb l'animal, seguir passejant-lo, jugant amb ell i dedicant-li moments agradables cada dia. Si els passejos diaris no poden ser tan llargs com normalment, se li ha d'acostumar a prendre passejos més curts, però abans de l'arribada del bebè, i gradualment, perquè no ho relacioni amb aquest.

És important que igual que hem ensenyat al nostre gos o gat a comportar-se degudament, fem el mateix amb el bebè quan aquest comenci a gatejar. Ensenyar-li a no lastimar al seu animal, a deixar-lo menjar tranquil·lament sense interrompre'l, a no despertar-lo bruscament, a no estirar-li de la cua i les orelles tractant-lo curosament i, per descomptat, mai deixar al nen amb el gos o el gat sense la supervisió d'un adult. El nen ha de conèixer els límits del joc.

Beneficis de la relació dels animals de companyia amb els nens

La relació entre un nen i el seu animal de companyia només pot ser positiva i pot iniciar entre ells un llaç de fidelitat irrompible.

1- Desenvolupa en el nen el sentiment de respecte, responsabilitat i cura d'un altre ésser.

2- Desenvolupa sentiments positius cap als animals que contribueixen a enfortir l'autoestima i autoconfiança del nen.

3- Desenvolupa sentiments d'amor, lleialtat i afecte. A més d'oferir extraordinaris moments de tendresa, diversió i, finalment, amor per la vida.

4- Produeix benestar en els nens i plaer d'acariciar-los.

5- Els hi mostra lliçons sobre la vida: malalties, sexe, accidents, mort, dol...

De la convivència entre animals i nens, neixen generacions respectuoses amb els seus congèneres i amb la resta d'espècies de la naturalesa. A més, aquesta convivència, fa dels nens persones responsables, solidàries i respectuoses. En definitiva, ensenyant als teus fills i als teus animals a viure en harmonia, posaràs el teu gra en la tasca d'aconseguir un món millor per a tots.

Bú Bup nº 48 (juliol-agost-setembre pàgs.51-53)

En el cas dels gats

Al gat se li pot aplicar tot lo dit anteriorment, només cal incidir a la precaució de que el gat li agradi (per la calor o el lloc) anar a dormir a la cuna o el moisès, per tant no es convenient tenir el nen dormint en el mateix lloc a on estigui el gat, basta amb tenir-lo a la habitació i utilitzar un escolta bebes.

Bibliografia:

Es pot adquirir en llibreries o per internet a : El Corte Ingles

Es presenta un arxiu Powepoint (.PPT) de prop de 20 Mb que es pot descarregar, fet per un dels millors, més prestigiosos i més proteccionistes veterinaris de Vilanova i la Geltrú, el doctor Jordi Andreu de la Clinica Veterinaria la Geltrú (actualment traspasada).

Es tracta d’un document que va fer pel I curs de Colònies Felines que va realitzar en 2006 la delegació al Garraf de la Fundació Altarriba. El material es exhaustiu per persones normals però amb un nivell de coneixements sobre els gats mitjà-alt.

Descarregar l'arxiu (aprox 19 Mb)

descarregar tot el material del curs (aprox 40 Mb)

El sensacionalismo de los médicos

Aproximadamente un 15% de la población es alérgica a los perros o gatos. Sin embargo, muchas de estas personas conviven sin problemas con sus animales.

Estas alergias son provocadas por las células muertas del pelo y la piel que se sueltan de los animales que, al ser muy ligeras, se mantienen en el aire durante horas. Los alergenos son unas proteínas detritus de las células muertas. Estos alergenos también están presentes en la saliva y la orina del animal.

Lamentablemente, la mayoría de médicos, ante el primer síntoma de una posible alergia, recomiendan deshacerse del perro o gato, sin antes realizar pruebas que confirmen que existe realmente una alergia, y que ésta es causada por los animales, sin ofrecer soluciones que reduzcan los síntomas y sin probar antes ningún tipo de tratamiento.

Este sensacionalismo de los médicos provoca una avalancha de llamadas a las protectoras de personas a quien les ha dicho el médico que deben deshacerse de su animal. Estas personas, comprensiblemente, suelen creer ciegamente en lo que les dice el médico, sobre todo cuando insinúa, muy a menudo exageradamente, que está en juego tu vida, o la de tu hijo. Sin embargo, es importante encontrar un alergista que entienda tu compromiso de vivir con la mascota. No se debe aceptar una única opinión. Pedir al alergista que realice pruebas específicas para detectar la alergia en su mascota, no simplemente asumir que es así. Las alergias son acumulativas, muchas personas que sufren alergias son sensibles a más de un alergeno.

Se ha demostrado que vivir con un animal durante el primer año de vida de un niño reduce la posibilidad de desarrollar alergias en un futuro, ya que refuerza su sistema inmunitario. De todas maneras, los niños a menudo superan las alergias cuando crecen.

Existen una serie de precauciones que pueden tomarse que, aunque no curen, pueden ayudar a controlar la intensidad de las respuestas alérgenas y pueden hacer que la convivencia con tu amigo peludo sea más soportable.

A continuación algunos trucos para sobrellevar una alergia a tu mejor amigo:

En la casa

• 
  Para personas que presentan reacciones muy severas, crear una zona "libre de alergia" en la casa (preferiblemente el dormitorio) donde no pueda entrar la mascota y donde la persona alérgica pueda descansar durante un período malo. Utilizar un filtro de aire eficaz. Utilice fundas impermeables de colchones y almohadas para que no se acumulen ahí los alérgenos.
• Utilizar purificadores de aire por toda la casa. Existen diversas marcas y modelos de filtros de aire que atrapan las partículas que se encuentran suspendidas en el aire.
• Evitar los accesorios de casa que puedan atrapar polvo como cortinas, alfombras, etc.
• Limpiar completa y frecuentemente, lavando a menudo fundas de cojines, cortinas, la cama de la mascota. Utilizar bolsas con microfiltro en la aspiradora. Es esencial limpiar el polvo y pasar la aspiradora en las zonas donde vive el animal frecuentemente.

La persona alérgica

El sencillo hecho de limpiarse las manos después de tocar al animal puede ayudar. También existen productos de limpieza anti-alergénicos para la ropa y las moquetas.

La inmunoterapia puede mejorar los síntomas. Consiste en inyectar a la persona una dilución de determinados alergenos de las mascotas para que su cuerpo produzca anticuerpos que impiden que el alergeno ocasione una reacción. Después de un período inicial, sólo será necesaria una inyección al mes.

Existen otros tratamientos para las alergias que, a pesar de ser sintomáticos (antihistamínicos, aerosoles nasales, inhaladores…) debemos asegurarnos de tomar regularmente y no sólo cuando ocurre el episodio alergénico.

Tratamientos para el animal

Bañar a la mascota a menudo (con un champú recomendado por el veterinario) puede reducir considerablemente (hasta un 84%) el nivel de alergenos en su piel.

Existen también ciertos productos y sprays que se rocían o frotan en la piel de los animales para reducir los alergenos en su piel, un ejemplo sería:

Vetriderm
Loción tópica para uso externo, para perros y gatos.

saber mas...

Cepillado. Es recomendable cepillar a los animales una vez por semana, aunque dependiendo de la raza y la época de muda, puede ser más a menudo. Es mejor cepillar en un espacio abierto lejos de la casa.

Alimentar a las mascotas con una dieta rica en nutrientes esenciales y ácidos grasos (Omega 3 y 6) ayudará a mantener su pelaje húmedo y a reducir la caída de la caspa. Los piensos con demasiado maíz o trigo pueden ser malos para la digestión del animal y provocar más caída de pelo y caspa.

Una combinación de estos métodos de control médico de síntomas, buena limpieza de la casa y inmunoterapia, aumentan la posibilidad de una persona alérgica de convivir con sus mascotas.

Los beneficios de la compañía que nos brindan las mascotas superan a las desventajas de tenerles alergia. Vivir cómodamente con un animal de compañía, a pesar de ser alérgico a éste, requiere una buena comprensión de la condición alérgica y el cumplimiento de algunas reglas.

Font. Fundación FAADA