- Delegada d'Altarriba al Penedès
- Vilanova i la Geltrú. Serveis tècnics amenaçen i menteixen als ciutadans
- Catalunya diu prou a la tortura dels braus
- Altarriba demana explicacions sobre la captura de coloms a Vilanova i la Geltrú
- 9000 visites
- 9000 visites
- 9000 visites
- Altarriba denuncía al SEPRONA l'estat penós d'un gos
- Demanada reunió amb la regidora de Medi Ambient de Vilanova la senyora Iolanda Sanchez (ICV)
- 01/04/10 Entrevista amb l'alcalde de Canyelles
- Principi bàsic de Altarriba Garraf-Penedès
- 26/03/10 Entrevista amb l'alcaldessa de Cubelles, la senyora Maria Lluisa Romero i Tomas
- Carta a CIU de Vilafranca del Penedès
- 23/03/10 Convocat el consell dels animals a Sitges
- 19/03/10 Entrevista amb a regidora de Sanitat de Sitges la senyora Elisabeth Pérez
- Altarriba no acudira a la Comissió Ciutat i Animals de Vilanova
- Notícias breus. Colònies de Gats
- 05/02. Notícias breus. Entrevista amb el president de la comissió del CAAD de la mancomunitat,
- 23/02, 04/03 i 05/03. Notícias breus. Demanada entrevista amb la majoria d'alcaldes
- Una veïna de Vilanova denunciada per Altarriba Garraf condemnada a 3 mesos de presó per maltractament animal
- El PSOE dona marxa enrera i no penalitza el maltracta animal a la seva revisió del codi penal
- Resultats de l'avaluació dels ajuntaments del Garraf
- Es busquen aquestos mal tractadors d’animals a Vilanova i la Geltrú
- Índex de qualitat dels ajuntaments envers als animals
- Animals Cívics - Programa Ícaro
- Animals Cívics - Programa Ícaro
- El voluntariado en protección animal
- El efecto del cambio climático en los animales y en la naturaleza
- Encants solidaris 23 i 24 de gener
- Nombre de animals i dades econòmiques del CAAD
- La Delegació s'amplia a dues comarques més; Alt i Baix Penedès.
- Es demana informació salaris millonaris al CAAD de la Mancomunitat
- Es demana la dimisió de Elisabeth Perez regidora de Sitges
- Es crea el grup Primera Línea Felina PLF-Garraf
- Primera reunio comissió Ciutat i Animals - Vilanova
Tenir cura
Els gossos i els gats no parlant, rarament es queixen, els seus símptomes de malaltia o son molt evidents o no solem adonar-nos de que l’animal està malalt. Aquest temps malmès a vegades pot diferenciar entre la vida i la mort, o entre un tractament senzill o un tractament més complicat. Per tal de detectar una malaltia a temps, haurem de prestar especial atenció al nostre gos o gat. Estarem atents a :
En qualsevol cas s’ha d'anar o consultar amb el nostre veterinari Un bon enllaç web es el següent: a on també trovarem una guia de primers auxilis (es convenient imprimir-la i tenir-la en un lloc accesible)
ALtres enllaços www.whiskastastechallenge.co.uk Primers auxilis en gats Curs sobre colonies de gats novembre 2006. Principis generals de enfermeria en Gats i guia de primers auxilis. Arxiu PowerPoint; 43 diapositivas realitzat per Mari ángeles Sastre Vivián. Asistent Tècnic Veterinària. Fes click aqui per descarregar-lo un altre enllaç interesant Informació d'interés
Quadre de vacunació del gos: 1. Examinar l'animal i des parasitar-lo. iRevacunacions anuals de Moquillo/ Parvo/ Hepatitis / Leptospirosis (+ Corona/Tos de les gosseres o Lyme) / Rabia.
Més informació en... Quadre de vacunació del gat: 1. Examinar l'animal i desparasitar-lo. 2.- Als 2 mesos i mig vacunació de la triple vírica (Panleucopenia, Rinotraqueitis y Calcivirus) + leucemia 3.- 15 dies després revacunació triple víric i leucemia 4.- Amb 4 mesos de edat, vacunació contra el FIP 5.- Als 6 mesos de edat, vacunació contra la rabia.
Revacunacions anuals de Triple vírica i/o altres malaties víriques. Més informació en... FAQ FAQ de preguntes i respostes molt complert; 609 sobre gossos i 230 sobre gats entre altres especies. Les preguntes i respostes es troben clasificades pels principals temes. Ha esta preparat per Conciencia Animal una pagina web chilena. www.conciencia-animal.cl
A T E N C I Ó La consulta d'aquest material no substitueix en cap cas la consulta i/o l'assesorament d'un professional de la veterinaria.
Llistat en PDF de totes les cliniques veterinaries de Barcelona
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Informació sobre Animals - Tenir cura |
|
|---|
Microxip
| Informació sobre Animals - Tenir cura |
El microxip" és un petit dispositiu que es col·loca a l'animal sota la pell mitjançant un injector especial. Aquest dispositiu, de la grandària d'un gra d'arròs, conté un codi numèric que identifica i localitza al seu propietari en qualsevol moment.

El tamany d'un microxip comparat amb grans d'arròs.
El microxip no pot detectar-se a primera vista ni al tacte, fa falta un "lector de microxips" que, a més de detectar-lo, reflecteix en un visor el codi numèric que conté.

LI FA MAL QUAN L'HI POSEN?
No. En realitat es posa com una vacuna, encara que hi ha gossos molt sensibles, o molt "llestos", que segurament es queixaran moltíssim mirant a l'amo com si estiguessin protagonitzant un drama horrorós. No et deixis prendre el pèl.
ON L'HI POSEN?
S'injecta sota la pell, generalment a prop del coll.
NO ÉS PERILLÓS QUE DUGUI AIXÒ DINTRE DEL COS?
No. Va totalment recobert d'un material bio-compatible, i el seu tamany és minúscul.
ÉS OBLIGATORI POSAR-SE'L?
La llei obliga a identificar als animals de companyia, fins i tot als gats que no surten de casa. En algunes comunitats s'accepta el tatuatge o el microxip com mètode d'identificació, però la tendència és a exigir el microxip en qualsevol cas, i hi ha comunitats que ja ho fan. Pots rebre una multa si el teu animal no està microxipat.
QUANT DURA UN MICOXIP?
El microxip està dissenyat per a estar operatiu durant tota la vida del gos, i com mitjana dura uns 25 anys. No necessiten reemplaçar-se.
QUINS PROBLEMES POT TENIR UN MICROXIP?
El microxip, en circumstàncies molt extraordinàries, pot moure's de lloc (es diu "migrar") o tornar-se il·legible. Ambdues coses poden prevenir-se perfectament si en cada revisió anual el teu veterinari li passa el lector per a comprovar que tot està en ordre.
HI HA ALGUN ALTRE MITJÀ D'ASSEGURAR QUE M'EL RETORNEN?
El més ràpid perquè un animal perdut torni a casa és una xapa amb dos nombres de telèfon penjada del collaret, però el més segur és el microxip. La xapa pot caure, que aquest dia no dugui el collaret posat perquè estava dintre de casa, que l'hi robin per a aprofitar-lo per al gos propi (ho fan) i deixin a l'animal sense indentificar, etc.
A TOT ARREU HI HA LECTOR DE XIP?
No. Per desgràcia, el lector de xip costa diners, i no tots els refugis poden permetre's comprar un, ni tots els Ajuntaments ho consideren necessari en les seves gosseras municipals. En general, qui si que tindràn sempre un lector són els veterinaris. Esbrina si el refugi de la teva zona té o no, i si no té, demana a les autoritats que li proporcionin un. Fes el mateix amb la gossera, i en aquest cas exigeix que ho comprin si no tenen.
QUINES SÓN LES BASES DE DADES A ESPANYA?
- Andalusia. Tel.: 954 41 03 58
- Astúries. Tels.: 985 21 29 07
- Canàries. Tels.: 928 296 959 - 922 226 203
- Catalunya. Tels.: 934 18 92 94
- Madrid. Tels.: 915 64 54 59
- Navarra. Tels.: 948 22 00 72
- País Basc.
- La Rioja. Tels.: 941 29 11 00
- València. Tels.: 902 15 164 0
- Otras zonas: AVEPA - AIAC. Tels. 934 18 92 94 - 902 170 401
Encara que en molt pocs casos, s'han detectat reaccions adverses a la implatanción del microxip.
Per a més informació consultar la pagina web d'AVEPA
Font. Fundación Altarriba www.altarriba.org
Tinença responsable
| Informació sobre Animals - Tenir cura |
El civisme per i con els animals de companya
PER QUÉ ES MILLOR ADOPTAR?
Des de la Fundació Altarriba et preguem que si vols tenir un animal de companyia, en comptes d'anar a comprar-lo a una botiga o un criador, millor et vagis a un refugi o a una gossera i l'adoptis. En aquests llocs hi ha gossos i gats de totes les edats, i també de pura raça (els abandonen i maltracten igual, després d'haver pagat per ells), si és que t'obstines en aquest punt.
Però pagar per un animal, avui dia, no és necessari. Millor estalvia aquests diners per a invertir-lo en el que ell necessita, no en comprar-lo. Pensa que cada centre té la seva política d'adopcions, així que truca per telèfon i informa't o vés directament.

De totes maneres, hi ha algunes preguntes que has de fer-te abans:
PER QUÉ VOLS UN ANIMAL DE COMPANYÍA?
Sembla mentida que tan poca gent es faci aquesta pregunta "abans de". No hi ha error més gran que adoptar un animal només "perquè ho demanen els nens" o altres motius igual d'irresponsables. Cal tenir en compte el gros: la despesa que suposa en diners i temps, les preocupacions, atendre'l degudame nt en tots els aspectes (físics i psicològics), i el fet que viuen entre 10 i 20 anys. Has llegit bé, molt bé.
Plánteate el tema com "un gran marró" que es't veu damunt, i a partir d'aquí cerca les raons que et puguin dur a dir que si. És el millor, sobretot per a l'animal.
TENS TEMPS PER A ÉLL?
Els animals de companyia, encara que sembli de Perogrullo, són per a acompanyar-nos i per a estar acompanyats. D'aquí el nom: de companyia (però mútua). Per tant, estar cansat, empipat, etc. no serveix com excusa. Cal atendre'ls, posar-los el menjar i l'aigua, treure'ls si són gossos, dur-los a fer exercici, passar una estona amb ells, i això cada dia, durant tots "els seus" dies. Mira bé la teva agenda dels pròxims anys o la teva rutina diària abans d'agafar l'animal, perquè acabarà en un refugi (amb sort) quan t'atabalis. La frase "no podem atendre-li degudament" és tan habitual com lamentable, i és la coletilla favorita del 70% dels intents d'abandonament.
POTS MANTENIR-LO?
No et pensis que l'animal se sustenta de l'aire, i que senzillament "està" aquí. Mantenir un animal de companyia costa diners, no tant per a haver de demanar un crèdit bancari, però si prou perquè s'inclogui en la partida de despeses fixes de la casa:
- Despeses segures: microxip, cens, alimentació, vacunes, corretges i collarets, esterilització (aquesta despesa te la pots estalviar si l'adoptes en un refugi), joguines, elements d'higiene, desparasitadors (intern i extern).
- Despeses possibles: ensinistrament, atenció veterinària per accident o malaltia, residència, etc.
ET VEUS CAPAÇ D'AFRONTAR ELS PROBLEMES QUE ET DONI?
Tornant que l'animal no es limita a "existir" aquí, es presentaran una sèrie d'incidents relacionats amb ell que has d'estar disposat a assumir: que un dia torni a casa ple de puces, que destrossi algun moble si no està educat, emergències de salut, etc.
Com no ets de "aquests" que immediatament despatxen a l'animal al carrer, carretera, gossera o vida eterna, si no has tingut gos o gat abans has d'informar-te tan bé com sigui possible sobre aquestes coses.
Per cert, per si no ho saps, i perquè hi ha qui ha abandonat un animal per un d'aquests dos motius, t'informem que:
- Solen fer caca una vegada al dia, no una vegada a la setmana.
- Solten pèl (menys els "calbs": Crestado Xinès, Peruà Nu, Sphinx).
POTS TENIR-LO ON VIUS?
Un gos vivint en un jardí o pati, en pla vigilant de seguretat solitari, que veu al seu amo una vegada al dia o a la setmana, quan li porta una perola de pinso i una galleda d'aigua, és un animal condemnat a patir greus alteracions de conducta, i per això està considerat com maltractament per moltes lleis.
Aclarat això, abans d'anar a recollir a l'animal, e inclùs abans de començar a buscar-lo, pregunta si a on vius s'admeten animales o si hi ha alguna restricció al respecte (gossos no però gats sí, etc.).
EL TEU RITME DE VIDA ES ADEQUAT PER A AQUEST ANIMAL?
Allò tan manit de "gos petit perquè tinc pis petit" val més que ho posis en el bagul de l'oblit. La grandària de l'animal no és un bon criteri per a triar-lo, només una variant a considerar però no en relació a la grandària de l'habitatge. Pots pensar en un gos molt petit o en un gat si viatges molt i vols assegurar-te que pugui anar en qualsevol mitjà de transport, però no "perquè visc en un estudi".
A més hi ha una altra cosa: en general, el gos com més petit més mogut (i bordador quan s'atabala), i com més gran més tranquil i més calladet. Al petit hauràs de treure'l a passejar moltes més vegades perquè es "descongestioni". Coneixem el cas d'una persona vivint en un estudi parisenc de 40 m2 amb cinc Irish Wolfhound (110 cm a la creu), a casa estaven tan tranquils, però passejaven almenys 5 hores al dia, un dels passeigs de carrera lliure.
Si va a estar amb tu gran part del dia, adopta el qual vulguis, però si ha de passar temps a casa, no miris el pes, mira el "tarannà". Tu i el gos heu d'adaptar-vos l'un a l'altre, i el millor és començar amb bon peu, que els problemes ja arribaran sols.
ES ARA UN BON MOMENT?
No sempre és un bon moment per a assumir la responsabilitat de l'animal a casa. I no només per motius econòmics, així que pénsa-t'ho molt fredament, perquè hi ha algunes circumstàncies que aconsellen esperar una mica:
- Tens nens menors de sis anys.
- Estàs estudiant i vas canviant de llocs.
- Estàs en l'Administració, l'exèrcit o algún altre cos que suposa trasllats.
- Pel teu treball ara viatges molt.
- Anímicament no estàs en el teu millor moment.
- A casa no hi ha acord general, o l'ambient familiar no és del tot relaxat.
La tinença responsable també implica l'inici responsable de la convivència, no ho oblidis.
JA HAS PENSAT EN LES VACANCES?
Si no pots dur-te'l quan et vas de vacances o de cap de setmana, pensa que si és un gos no pots deixar-lo només a casa (amb el gat és més "factible"). Compta amb que familiars o amics haurien de fer-se càrrec d'ell, o bé hauràs de pagar una residència.
VAS A SER RESPONSABLE?
Pensa que la llei t'obliga a determinades coses, i la consciència a determinades altres. Legalment, necessàriament, has d'inscriure'l en el cens de la teva ciutat, posar-li el microxip, brindar-li l'atenció veterinària necessària, mantenir-lo en condicions dignes (està prohibit tenir-los lligats tot el dia).
En consciència, has d'esterilitzar-lo i procurar-li un ambient de vida realment integrat dins de la família, donar-li una dieta sana, facilitar que faci exercici físic, i simplement estimar-lo.
Font. Fundación Altarriba www.altarriba.org
copyright 2003 Bayer www.bayervet.net









































































