PER QUÉ ES MILLOR ADOPTAR?

Des de la Fundació Altarriba et preguem que si vols tenir un animal de companyia, en comptes d'anar a comprar-lo a una botiga o un criador, millor et vagis a un refugi o a una gossera i l'adoptis. En aquests llocs hi ha gossos i gats de totes les edats, i també de pura raça (els abandonen i maltracten igual, després d'haver pagat per ells), si és que t'obstines en aquest punt.

Però pagar per un animal, avui dia, no és necessari. Millor estalvia aquests diners per a invertir-lo en el que ell necessita, no en comprar-lo. Pensa que cada centre té la seva política d'adopcions, així que truca per telèfon i informa't o vés directament.

De totes maneres, hi ha algunes preguntes que has de fer-te abans:

PER QUÉ VOLS UN ANIMAL DE COMPANYÍA?

Sembla mentida que tan poca gent es faci aquesta pregunta "abans de". No hi ha error més gran que adoptar un animal només "perquè ho demanen els nens" o altres motius igual d'irresponsables. Cal tenir en compte el gros: la despesa que suposa en diners i temps, les preocupacions, atendre'l degudame nt en tots els aspectes (físics i psicològics), i el fet que viuen entre 10 i 20 anys. Has llegit bé, molt bé.

Plánteate el tema com "un gran marró" que es't veu damunt, i a partir d'aquí cerca les raons que et puguin dur a dir que si. És el millor, sobretot per a l'animal.

TENS TEMPS PER A ÉLL?

Els animals de companyia, encara que sembli de Perogrullo, són per a acompanyar-nos i per a estar acompanyats. D'aquí el nom: de companyia (però mútua). Per tant, estar cansat, empipat, etc. no serveix com excusa. Cal atendre'ls, posar-los el menjar i l'aigua, treure'ls si són gossos, dur-los a fer exercici, passar una estona amb ells, i això cada dia, durant tots "els seus" dies. Mira bé la teva agenda dels pròxims anys o la teva rutina diària abans d'agafar l'animal, perquè acabarà en un refugi (amb sort) quan t'atabalis. La frase "no podem atendre-li degudament" és tan habitual com lamentable, i és la coletilla favorita del 70% dels intents d'abandonament.

POTS MANTENIR-LO?

No et pensis que l'animal se sustenta de l'aire, i que senzillament "està" aquí. Mantenir un animal de companyia costa diners, no tant per a haver de demanar un crèdit bancari, però si prou perquè s'inclogui en la partida de despeses fixes de la casa:

• Despeses segures: microxip, cens, alimentació, vacunes, corretges i collarets, esterilització (aquesta despesa te la pots estalviar si l'adoptes en un refugi), joguines, elements d'higiene, desparasitadors (intern i extern).

• Despeses possibles: ensinistrament, atenció veterinària per accident o malaltia, residència, etc.

ET VEUS CAPAÇ D'AFRONTAR ELS PROBLEMES QUE ET DONI?

Tornant que l'animal no es limita a "existir" aquí, es presentaran una sèrie d'incidents relacionats amb ell que has d'estar disposat a assumir: que un dia torni a casa ple de puces, que destrossi algun moble si no està educat, emergències de salut, etc.

Com no ets de "aquests" que immediatament despatxen a l'animal al carrer, carretera, gossera o vida eterna, si no has tingut gos o gat abans has d'informar-te tan bé com sigui possible sobre aquestes coses.

Per cert, per si no ho saps, i perquè hi ha qui ha abandonat un animal per un d'aquests dos motius, t'informem que:

• Solen fer caca una vegada al dia, no una vegada a la setmana.

• Solten pèl (menys els "calbs": Crestado Xinès, Peruà Nu, Sphinx).

POTS TENIR-LO ON VIUS?

Un gos vivint en un jardí o pati, en pla vigilant de seguretat solitari, que veu al seu amo una vegada al dia o a la setmana, quan li porta una perola de pinso i una galleda d'aigua, és un animal condemnat a patir greus alteracions de conducta, i per això està considerat com maltractament per moltes lleis.

Aclarat això, abans d'anar a recollir a l'animal, e inclùs abans de començar a buscar-lo, pregunta si a on vius s'admeten animales o si hi ha alguna restricció al respecte (gossos no però gats sí, etc.).

EL TEU RITME DE VIDA ES ADEQUAT PER A AQUEST ANIMAL?

Allò tan manit de "gos petit perquè tinc pis petit" val més que ho posis en el bagul de l'oblit. La grandària de l'animal no és un bon criteri per a triar-lo, només una variant a considerar però no en relació a la grandària de l'habitatge. Pots pensar en un gos molt petit o en un gat si viatges molt i vols assegurar-te que pugui anar en qualsevol mitjà de transport, però no "perquè visc en un estudi".

A més hi ha una altra cosa: en general, el gos com més petit més mogut (i bordador quan s'atabala), i com més gran més tranquil i més calladet. Al petit hauràs de treure'l a passejar moltes més vegades perquè es "descongestioni". Coneixem el cas d'una persona vivint en un estudi parisenc de 40 m2 amb cinc Irish Wolfhound (110 cm a la creu), a casa estaven tan tranquils, però passejaven almenys 5 hores al dia, un dels passeigs de carrera lliure.

Si va a estar amb tu gran part del dia, adopta el qual vulguis, però si ha de passar temps a casa, no miris el pes, mira el "tarannà". Tu i el gos heu d'adaptar-vos l'un a l'altre, i el millor és començar amb bon peu, que els problemes ja arribaran sols.

ES ARA UN BON MOMENT?

No sempre és un bon moment per a assumir la responsabilitat de l'animal a casa. I no només per motius econòmics, així que pénsa-t'ho molt fredament, perquè hi ha algunes circumstàncies que aconsellen esperar una mica:

• Tens nens menors de sis anys.

• Estàs estudiant i vas canviant de llocs.

• Estàs en l'Administració, l'exèrcit o algún altre cos que suposa trasllats.

• Pel teu treball ara viatges molt.

• Anímicament no estàs en el teu millor moment.

• A casa no hi ha acord general, o l'ambient familiar no és del tot relaxat.

La tinença responsable també implica l'inici responsable de la convivència, no ho oblidis.

JA HAS PENSAT EN LES VACANCES?

Si no pots dur-te'l quan et vas de vacances o de cap de setmana, pensa que si és un gos no pots deixar-lo només a casa (amb el gat és més "factible"). Compta amb que familiars o amics haurien de fer-se càrrec d'ell, o bé hauràs de pagar una residència.

VAS A SER RESPONSABLE?

Pensa que la llei t'obliga a determinades coses, i la consciència a determinades altres. Legalment, necessàriament, has d'inscriure'l en el cens de la teva ciutat, posar-li el microxip, brindar-li l'atenció veterinària necessària, mantenir-lo en condicions dignes (està prohibit tenir-los lligats tot el dia).

En consciència, has d'esterilitzar-lo i procurar-li un ambient de vida realment integrat dins de la família, donar-li una dieta sana, facilitar que faci exercici físic, i simplement estimar-lo.

Font. Fundación Altarriba www.altarriba.org

Test de tinença (fes click)

copyright 2003 Bayer www.bayervet.net