Gat normatiu

Sunday, 10 January 2010 11:37 |

Colonies de gats - Introducció

Gat Normatiu (2004)

0007

El tema del descontrol felí que existeix en moltes poblacions del Garraf és ben conegut per tots. Els gats desenvolupen la seva activitat normal ocupant territoris i organitzant-se en ells mitjançant el sistema de c olònies; podríem dir que fan bàsicament el mateix que nosaltres. Aquesta colonització moltes vegades xoca frontalment amb la nostra pròpia colonització, que, com espècie dominant en el planeta, considerem absolutament prioritària, i si a més està legalment constituïda davant notari” amb més raó. Incapaços com som d'entendre que simplement als altres animals aquest fet els importa més aviat un "comino", seguim alegrement amb el nostre expoli diari. Mentrestant, els nostres coixins de la terrassa i test de flors exòtiques sofreixen els arravataments, moltes vegades amorosos, d'aquests cruels felins que han evolucionat durant milions d'anys simplement i amb l'únic objectiu malévol de fer-nos la guisa. Encara que sembli de risa, aquest concepte està bastant arrelat en la nostra societat; bàsicament des del lampista fins a l'escriptor més il·lustrat alegrement donen la seva opinió irrefutable sobre el que són els gats, què fan i a què dediquen el seu temps lliure i, com ja sol passar en aquests casos, la majoria de la vegades es basen en suposicions absolutament falses. Si a més aquestes persones tenen problemes amb aquests felins, les seves opinions “científiques” solen adequar-se convenientment als seus propis interessos, com si de fet els diferents "Felis" no tinguessin altra cosa millor que fer que contentar a tal o qual veí.

L'espècie humana, en general, tendeix a considerar el comportament de les altres espècies animals com altament predictible, quan, de fet, amb això l'única cosa que perseguim és justificar disbarats a qual mes gran. Parlant de disbarats, podríem de passada i per analogia referir-nos a la norma (no sé si legalment establerta) que existeix en gairebé totes les localitats del Garraf sobre la prohibició d'alimentar als gats del carrer. Les normatives són necessàries, proporcionen ordre regulant el que és lícit fer i el que no ho és. També, i lògicament, les normes estan per a complir-les, però tan important és complir una norma com que aquesta tingui sentit i realitzi la comesa per la qual va ser creada. Però que passa quan una norma provoca tot el contrari a causa de la seva nula i escassa concreció? Vegem amb detall la norma sobre “prohibició de donar de mejar als gats”. Diran que és necessària per un tema higiènic-sanitari… Doncs bé, quants problemes higiènic-sanitaris reals per aquest motiu concret s'han produït per exemple a Vilanova i la Geltrú en el 2004? Millor dit, i en els últims 10 anys i en tota Catalunya? A veure si resulta que no s'ha produït cap i ens estem justificant amb arguments de fum. Els creixerà el nas de "Pinocho" a aquells que afirmin que, de tants cacharrets amb pinso de gat que hi ha a Sant Pere cal anar-los apartant amb un peu. “Per favor senyors”, no hi ha gens més prioritari a lo que posa una norma? Ahhh. Clar, si es posa pinso llavors hi ha gats… Altra afirmació errònia. Per ventura algú es molestaria a posar pinso per si algun gat despistat se li ocorre passar per allí? Vinga!, es posa pinso on ja existeixen gourmets felins que sàpiguen apreciar el seu bouquet i no al contrari. Simplement veure un animal esquelétic pel carrer pot ferir sensibilitats i solament s'intenta posar remei. Tan criminal és aquesta actitud? Dic jo que haurà coses pitjors que necessitin normatives.

0013

Un altre argument molt utilitzat és el de tipus “a posteriori”, és a dir, si se segueixen alimentant mai s'aniran. Aquest argument és tan fals com l'anterior: els gats no abandonen el seu territori (tret que altres gats els obliguin); simplement passaran altra vegada a estat esquelétic i intentaran ampliar el seu territori per a compensar (si les colònies confrontants els deixen). El que sí és cert és que el punt d'alimentació, i més si aquesta alimentació només es realitza a unes hores concretes, constitueix el nucli central de la colònia (alguna cosa així com el menjador de la nostra casa) i on més gats tendeixen a concentrar-se per a dormir o simplement per a estar. Potser el més intel·ligent seria donar alternatives i autoritzar punts d'alimentació adequats. A tot això cal dir que sempre ens referim a aliments tipus “pinso sec” (els altres totalment prohibits). Pinso sec d'aquell que venen en els centres de venda d'aliments humans; Sí, allí, en aquella prestatgeria, al costat dels iogurts. Millor no donem idees no sigui que algun regidor tregui una norma prohibint la venda de pinsos secs, “antihigiénics” al costat dels flans d'ou i aparegui, d'un dia per a un altre, publicada en tal o qual butlletí. Tot això semblarà una broma, però està molt lluny de ser-ho; hi ha persones a qui realment els gats sense control els produeixen seriosos problemes i inconvenients i persones que no poden veure a aquests animals innocents i afectuosos simplement morir lentament de fam. Alguns diran: Es que no hi ha persones que moren de fam en el món? Senyors, parlem de peres i no de melons; o a cas dels horrors del món tenen la culpa els gats? Lamentablement, cau totalment en la nostra responsabilitat col·lectiva, no es confonguin ni es mal consolin: la sensibilitat es té o no es té (encara que de vegades també s'abona i creix), i molts dels quals afirmen aquest tòpic, simplement no mouen un dit per a remeiar cap dels mals que afecten al nostre planeta.

0014

La solució està en els nostres ajuntaments, regidors i alcaldes, i és la d'engegar programes de control felí. Les solucions per a problemes reals no passen mai per la redacció d'un simple paràgraf normatiu per altra banda erroni i per tant ineficaç, sinó per plantejar-se les coses seriosament i amb responsabilitat.

Víctor Pinto

Director de projectes de la

Fundació Altarriba 'Amics dels Animals'

< Prev