Distribuida per  la zona tropical i subtropical de tots els continents (excepte Austràlia), aquesta és una afecció endèmica en la conca mediterrània -s'estima que, només en el nostre país, es donen uns 15.000 casos anuals, majoritàriament en gossos-, però també bastant desconeguda per a molts propietaris d'animals de companyia.

La leishmaniosis és una malaltia greu provocada per un protozoo, un organisme microscòpic, anomenat leishmania -de la qual existeixen tres tipus: trópica,donovani i infantum-, encara que a Espanya només existeix aquesta última. Es transmet mitjançant la picada d'un mosquit: el Phlebotomus perniciosus, i afecta no només a cànids, sinó també a l'home, a rosegadors i rèptils, i excepcionalment, a felins com els gats.

COM ES PRODUEIX EL CONTAGI?

Aquest insecte és infectat primer al picar a un gos portador del paràsit i després ho transmet al atacar a un gos sa, infectant-se així aquest també. Només piquen les femelles, ja que són elles les quals necessiten ingerir sang per a produir ous, i actuen principalment entre maig i octubre -amb dos pics d'abundància: juny/juliol i setembre/octubre-, quan les temperatures són més càlides. Aquest període d'activitat, no obstant això, és orientatiu, perquè pot variar segons la climatologia de la zona: en el sud d'Espanya, pot entrar en activitat a finals de febrer i acabar a principis de desembre; mentre que en el nord, per exemple a la vall de l'Ebre, comença al maig i acaba a principis de novembre.
		Gossos de Canópolis que han donat positiu en leishmaniosis; controlada amb medicació segueixen fent vida normal en el refugi.

Si una femella arriba a picar de 3 a 4 vegades abans de morir-se, una infectada pot contagiar de 2 a 3 gossos -encara que la majoria mor després de picar una sola vegada.

Aquests mosquits són una mica més petits del normal, medeixen de 2 a 3 milimetros de longitud, el seu color va del beix al marró clar, i les seves ales estan cobertes de pèl, pel que no emeten so al volar; és per això pel que són més difícils de veure i escoltar.

L'activitat de les femelles del flebotomo es perllonga del vesprejar a l'alba i són més abundants en àrees rurals, boscoses o enjardinades i també en soterranis o zones deshabitades.

És important dir que el gos pot contagiar-se només si és picat per un mosquit infectat, mai pel contacte, sang o saliva d'altre animal portador del paràsit. El mateix pot aplicar-se a l'home, encara que en el nostre cas, és molt remot que una persona sana pugui desenvolupar els símptomes de la malaltia, el nostre sistema immune sí està preparat per a vèncer-la i la seva resposta és molt intensa i eficaç (només persones amb malalties com la SIDA o inmunodeprimits poden desenvolupar els símptomes, i només si els pica el mosquit infectat).

Petons. "Cuca gran", positiva en leishmaniosis, jugant amb "Bethoven", ja adoptat.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES?

El període d'incubació de la malaltia pot variar entre 3 i 18 mesos (excepcionalment, fins i tot anys en alguns gossos), després del qual comencen a aparèixer símptomes com: pèrdua de pes, hemorràgies pel nas, diarreas, apatia, calvicie en algunes zones o excés de caspa, úlceres cutáneas i mucosas, creixement excessiu de les ungles i augment de la grandària dels ganglis linfátics. Davant aquests símptomes, acudeixi al seu veterinari: al gos se li realitzarà un anàlisi de sang per a confirmar si ha contret o no la malaltia. Com més aviat es diagnostiqui, més efectiu serà el tractament i millor es podrà controlar aquesta afecció.
		Protozoo: Leishmania en les seves dues aparences: adalt, forma de Promatigot; abaix, forma de Amastigot.

EN QUÈ CONSISTEIX EL TRACTAMENT?

La leishmania, una vegada dintre del gos, afecta a diferents sistemes orgànics, especialment al ronyó, el fetge i la pell. Els símptomes són l'expressió que alguna cosa va mal i és per això pel que dèiem que com més aviat es diagnostiqui molt millor per a la salut de l'animal. I la raó és la següent: lamentablement, no existeix vacuna contra la leishmaniosis. Encara que s'estan duent investigacions a cap, els científics calculen que caldrà esperar com a mínim 5 anys per a tenir disponible una vacuna comercial eficaç -les últimes notícies informaven que el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques) havia desenvolupat una vacuna contra la leishmaniosis visceral amb una eficàcia del 60%, encara que encara està en fase d'assaig.

Actualment, el tractament que es porta a terme, a força de compostos antimonials, pot reduir la presència del protozoo leishmania en l'interior de l'organisme i fer que els símptomes desapareguin -amb la qual cosa s'allarga i fins i tot se salva la vida de l'animal-, però no arriba a eliminar-la per complet, pel que la seva prensencia en el cos de l'animal és per a tota la vida.

El remei habitual és el Glucantime (com arma principal de xoc) acompanyat delZyloric o Alopurinol. Normalment en un mes el tractament amb Glucantime està acabat; el Zyloric és complementari, però no menys important: protegeix al ronyó i al fetge, perquè ajuda a eliminar el paràsit cap a l'orina, elimina excessos de toxines en sang,... L'ús del Zyloric en principi és per a sempre i s'ha de prendre amb regularitat; el seu preu és barat: uns 12 cèntims el comprimit. Per descomptat, el tractament i les dosis han de ser indicades sempre per un veterinari, que seguirà l'evolució de la salut de l'animal.

La leishmaniosis és una malaltia que si no es controla pot causar la mort de l'animal, no obstant això, si seguim el tractament i els consells del nostre veterinari, el gos pot arribar -i de fet, en la majoria dels casos arriba- a dur una vida plàcida com la de qualsevol altre gos, veient-lo ningú diria que té leishmania, perquè els símptomes desapareixen; només es recomana revisió periòdica cada 6 mesos i Zyloric si escau.

COM PREVENIR LA LEISHMANIOSIS?

La millor arma per a combatre aquesta malaltia és una bona prevenció: si el mosquit infectat no pica, no transmet leishmaniosis.

Consells de prevenció:

• Reduir o evitar passejar a l'animal entre la posada i la sortida del sol, moment que surten els flebotomos.
• Procurar que dormi dintre de casa.
• Col·locar mosquiteras, més tupidas que les convencionals (ja que el flebotomo és una mica menor que els mosquits convencionals), en portes i finestres.
• Rociar l'interior i exterior de les cases amb insecticidas.
• Utilitzar un producte amb efecte repelente enfront de flebotomos sobre el gos.
• Si disposes d'un petit terrè, plantes com la buganvilla i el ricino són útils, ja que poden ser tòxiques per als flebotomos quan aquests s'alimenten de la seva saba.

A més d'aquests consells preventius, es recomanen les visites periòdiques al veterinari i fins i tot que es realitzi una prova anual de detecció després de passar l'estiu (el millor moment és entre novembre i gener, ja que l'activitat del flebotomo ha «finalitzat»), així, si va haver picada del mosquit, es detectaria el paràsit en sang abans que aparegués la sintomatología i les probabilitats d'èxit en el seu tractament serien molt més elevades.

Una altra dada important, i en cas de presentar ja símptomes, és que de vegades la prova pot donar negativa a la presència de la malaltia; en aquest cas, el veterinari ens orientarà per a repetir-la o realitzar un altre tipus d'anàlisi, per a confirmar o descartar la seva presència.

«MILLOR PREVENIR QUE CURAR » COLLAR ANTIPARASITARI SCALIBOR

És l'últim avanç tecnològic amb una eficàcia demostrada del 95% enfront de les picades dels flebotoms, transmissors de la leishmaniosis, així com contra garrapates i puces, durant 6 mesos.

No fa olor i és resistent a l'aigua; el seu preu és aproximadament, uns 18 euros.

ESSÈNCIES DE LLIMONA, EUCALIPTUS, FARIGOLA I ROMANÍ

Les essències aromátiques d'aquestes plantes combinades, creen un potent repelent d'insectes com poden ser els mosquits (inclosos flebotomos), mosques i puces.

Per a preparar-lo, es barreja una petita quantitat de cadascun d'aquests concentrats i es diluïx en un 50% d'oli mineral.

Es recomana aplicar en gotes sobre el llom de l'animal unes 3 vegades per setmana, especialment en els pics d'abundància de l'insecte.

CITRONELLA

Excel·lent repelent contra mosquits, puces i garrapates. Es recomana el seu ús extern diari. No aplicar sobre ferides, ja que pot produir irritació de la pell.

La Citronella, igual que les essències de Llimona, Eucaliptus, Farigola i Romaní combinades, són complementàries d'un collar específic per a una major protecció.

AFFINITY-PETCARE HA DESENVOLUPAT UN PREPARAT ALIMENTARI DESTINAT A GOSSOS AMB LEISHMANIOSIS.

Aquesta dieta, que ha de prescriure-la un veterinari, reforça el sistema immunològic de l'animal, millora els processos inflamatoris i les lesions de pell, i prevé càlculs de xantina. És un suport nutricional al tractament farmacológic.

Texte i Fotografíes: Ruth Carrillo.
Asesora veterinaria: Graciela Panno.

Bú Bup nº 49 (octubre-novembre-desembre 2006 pags. 66 a 69)