El problema del dolor en els animals, especialment el qual nosaltres mateixos els produïm, no se sustenta avui, èticament, sota cap punt de vista. Encara hi ha gent que creu que el dolor únicament existeix en carn pròpia. Amb grans esforços d'imaginació, de vegades són capaces d'aproximar-se al dolor d'un familiar, d'un amic, però, mes allà, el dolor es converteix en pura anècdota, en alguna cosa intangible, difícil d'admetre i reconèixer. Si a aquestes persones els planteges el dolor dels animals, et miraran amb la boca oberta de qui gens entén o, més probablement, amb els ulls de qui està veient l'estúpida presència d'un marcià. Als animals? De quins em parla vostè? I, no obstant això, els animals senten el dolor que nosaltres sentim, perquè, al cap i a l'últim, els éssers humans també som animals. Amb bastant freqüència, moralment parlant, un poc més; cabria dir, fins i tot, molt més.

Es necessari parlar de la nostra insensibilitat, de la nostra avançada miopia per a entendre la vida que ens envolta, del nostre egoisme, del nostre consumisme, del nostre creure que som els únics éssers amb dret a prevaler. Es necessari parlar d'això i de més, però mai ens assistirà la raó quan, gratuïtament, infringim dolor als animals, per molt raonable que ens sembli la nostra conveniència. Estendre'ns aquí sobre el que és i no és gratuït ens duria molt lluny, encara que per a alguns molts encara avui, desgraciadament, gens és gratuït; tot és justificable. Saber que els animals sofreixen és important. Lluitar activament per a pal·liar el seu sofriment és una noble causa. En el llindar del segle XXI convé no oblidar que som un més entre ells. Darwin ja ens ho va dir, assenyalant que procedíem d'un mateix origen, demanant-nos de passada, menys crueltat en el nostre comportament. De quin em parla vostè? Li estic parlant de vostè mateix. Li dol? A ells també.

Pensi-ho per un moment. I si està en la seva mà, faci el possible per evitar-ho.

Bu Bup nº22 (Editorial)