Cada dia em trobo a gent que em pregunta per que crec que haurien de castrar al seu gos/gossa o gat/gata i jo els hi demano que m’expliquin la raó per la que creuen que hi ha tants animals a les gosseres, protectores d’animals i tants animals abandonats per boscos i carreteres. També els convido a visitar la protectora a on treballo, on existeixen gàbies repletes de gossos i gats, de totes les edats, de tots els colors i de gran varietat de races, però amb una cosa en comú, a tots els hi manca una bona llar amb una família responsable que tingui cura d’ells durant la resta de la seva vida.

Molts pocs animals que ara estan en la protectora, on jo treballo, han arribat per raons veritablement justificades, com per exemple, el patiment per part del amo d’una malaltia sobtada que l’incapaciti per dedicar-se al seu animal de companyia, etc. Només uns pocs animals dels que arriben cada any es degut a aquesta raó, mentre que els 4000 restants son el resultat de embarassos irresponsablement planejats o no desitjats.

També els hi pregunto que farien si la seva gosa o gata quedés embarassada i tingues una camada de 6 o 8  animals. Quantes famílies responsables podrien trobar en aquell moment que es fessin càrrec de cadascun d’ells, famílies que cuidessin aquell gos o gat durant tota la vida, sense desfer-se d'ell quan arribin les vacances, quan canviïn de domicili, quan decideixin tenir un fill o quan les factures veterinàries pugin més del compte.

La majoria de cadells o gatets fruit d'embarassos irresponsablement planejats o no desitjats es regalen a coneguts o veïns que potser mai havien pensat a tenir un, però davant la desesperació de l'amo i les seves amenaces amb la famosa frase "si no te’l quedes l’hauré de matar", es veuen forçats a agafar-lo. Més tard la majoria d'aquests animals seran trobats abandonats o seran deixats en un refugi, perquè aquesta família que ho va acollir de petit només es va encapritxar d'ell perquè feia gràcia, però mai havia pensat detingudament tots els possibles problemes i dificultats que adoptar a un animal podria comportar.

Algunes raons per les quals la esterilització és la millor opció:

1. En un món ideal cada cadell tindria una bona casa i un bon amo que ho cuidés bé durant tota la seva vida. Però això no existeix. Milers de gossos són abandonats cada any i la majoria d'aquests gossos i cadells acaben morint-se per diverses raons. El nombre de cases responsables que volen adoptar un gos o un gat són molt poques comparat amb el nombre d'animals que necessiten, una casa a on anar, per això si deixes criar a la teva gossa estàs incrementant un poc més aquesta gran desproporció que ja existeix ara.

2. Per moltes precaucions que prenguis, si la teva gossa està en zel intentarà escapar-se obeint als seus instints i els mascles intentaran accedir a la teva gossa per a muntar-la. Si la teva gossa queda embarassada, tu seràs el responsable de cuidar-la, mantenir-la, dur-la al veterinari si té problemes, implicant amb el cost que això comporta. Quan tingui els cadells, tu seràs el responsable de trobar-los bones cases, amb amos responsables que els cuidin bé durant tota la vida. AIXÒ NO ÉS FÀCIL!.

.

3. Una gossa té el zel aproximadament dues vegades a l'any. El zel dura 4 setmanes, durant les quals la haurà de mantenir fora de l'abast dels mascles. Una gata entrarà en zel diverses vegades durant la primavera induïda per la presència de mascles sense castrar i durant el temps que estigui en zel maullarà sovint i estarà molt nerviosa i intentarà escapar-se per anar a buscar als mascles.

.

4. Una gossa/gata esterilitzada:

• No sofrirà els efectes frustrants i estressants d'estar en zel.
• Tindrà menys possibilitat de sofrir càncer de mama.
• Mai sofrirà una infecció de matriu, tan comuna en gosses majors.
• No experimentarà embarassos psicològics.

Els embarassos psicològics són deguts a una malaltia hormonal de l'animal i, contràriament al que es creia en el passat, el seu tractament és la esterilització com més aviat millor de l'animal, si no la femella desenvoluparà tumors mamàris i/o infeccions de matriu.

5. Un gos/gat castrat:

• Mai es barallarà amb uns altres a causa de la presència en la zona d'una gossa/gata en zel. Per tant no serà necessari anar al veterinari per a tractar-li infeccions transmeses pels altres animals.
• Mai s'escaparà a la recerca de gosses/gates en zel i per tant mai seran atropellats per automòbils o es perdran.
• Tindrà menys possibilitat de sofrir problemes de pròstata quan sigui major.
• Serà més sociable i tranquil, perdent aquesta ànsia de trencar la porta per a escapar-se o de barallar-se amb uns altres de la seva mateixa espècie del sexe oposat.

6. Un gos/gat o gossa/gata esterilitzada mai agafarà sobrepes si no es sobrealimenta i se li dóna l'exercici que necessita.

7. La esterilització d'un gos/a o gat/a és una operació de rutina. Es realitza sota els efectes de l'anestèsia, per això no és una operació dolorosa. El post-operatori és curt i senzill.

8. El fet d'esterilitzar no canviarà la personalitat de l'animal. Un gat seguirà caçant ratolins tan bé com abans, ja que caçar és un comportament totalment distint del comportament sexual. Un gos serà tan actiu com era abans, ja que la personalitat d'un gos no està relacionada amb el nivell de les seves hormones.

9. Molta gent pensa que una gossa o gata ha de criar al menys un cop per ser un animal sà. La ciencia ha demostrat que això no es cert ni en humàns ni en animals sinò tot el contrari, els animals que han viscut durant més temps han estat els que mai han parit cap camada de cadells o gatets.

Neus Izquierdo Figarola

Bú Bup nº 27 (març-abril 2002 pàg. 40)