El nen a partir dels tres anys està en l'edat apropiada per gaudir molt de la presència d'un animal. La presència d'un animal domèstic en el domicili dels nens és positiva, sempre que hagi estat una elecció també dels pares, els quals hagin valorat a més de la il·lusió del nen, la capacitat per a atendre-li, les vacances amb l'animal, la seva cura diària, la higiene, els menjars, etc. La relació que pugui establir serà psicològicament positiva, sobretot per a nens que no tenen més germans i especialment per a nens que tinguin problemes de relació, timidesa o nens amb un dèficit sensorial, o amb un trastorn del desenvolupament, l'animal li ajudarà a obrir-se, a relacionar-se amb ell, a atendre les seves demandes, a cuidar-lo, a dedicar-li temps i atenció.

En quant a l'elecció de l'animal deuran considerar-se diversos aspectes: els gats necessiten menys atencions, són més nets i més independents que els gossos, en canvi els gossos són més afectuosos, juganers i més pacients amb els nens, també creen relacions més intenses entre ells. És probable que la il·lusió del nen li faci comprometre's a ser ell qui va a cuidar l'animal, depenent de la seva edat, podran encarregar-se-li segons quines tasques, és bon sobretot als nens més majors assignar-los tasques que els comprometi a responsabilitzar-los (passeig, menjar, neteja, etc.), per a així més endavant ser adults responsables, encara que els adults deuran ser conscients que deuran ser ells qui s'ocupin que aquest compromís infantil es porti a terme.

Cristina Fuentes Mobèche (Psicóloga clínica Centro Médico Teknon)
Bú Bup nº 2 (gener-febrer 1998 pàg.52)