Els posseïdors d’animals de companyia i que vivim en una comunitat de veïns o en cases adossades, i tenim la voluntat de tenir un o varis gossos o gats comporta a més de responsabilitat vers a ells, també comportaments adequats envers als nostres veïns i la nostra ciutat.
Com en tot i més en aquests temes, tot és molt variable i a vegades irracional.

Per exemple :

«Tenim un veí a qui li molesta que el nostre gos brami de quan en quan, per exemple quan passa una moto amb molt soroll, però no li molesta la pròpia moto.»

«Quan estem a casa el nostre gos gairebé no brama, però quan no estem no para de fer-ho, es clar, a nosaltres no ens molesta, però potser al nostre veí que hi es a casa tot el dia, si.»

«Tenim una bonica terrassa amb vistes, però el nostre gat es un trepador consumat i li agraden molt les plantes de la terrassa colindant. Si volem que el nostre gat surti a la terrassa lliurement potser haurem de posar una tanca antigat (150 cm d’alçada mínim en vertical acabada en 50 cm de tanca inclinada cap a dintre). Que no podem posar tanca per temes estètics?, conclusió lògica  el nostre gat no pot sortir sol a la terrassa.»

La neteja quan es té animals de companyia (i més si son varis)  es un tema prioritari, tenim que pensar que per nosaltres (que ja estem acostumats) els olors que poden produir els animals no molesten gens, però no tothom a escollit conviure amb un animal d’altra espècie.

Parlant s’entén la gent i tenim que cedir en despesa i treball. No es excusa que el veí del quart tingui la televisió posada a tota pastilla tot el dia i que ningú li digui res. Nosaltres som responsables de lo nostre.

Hi ha solucions per la majoria de problemes, si ho dessitja ens pot demanar una auditoria animal i si s’escau, al seu ajuntament, una mediació social.

Font. Fundació Altarriba