Vilanova i la Geltrú, 3 de març de 2008

Link al texte de la pàgina de CiU

• ES DENUNCIA L’OCULTACIÓ D’ANIMALS AMB EL FALS PRETEXT D’UNA QUARANTENA QUE NI ELS PROPIS VETERINARIS COMPLEIXEN.

• ES DENUNCIEN MOLTES MALES MANERES DE L’ENCARREGAT CAP ALS VOLUNTARIS.

• NO ES DONA CAP INFORMACIÓ VETERINARIA.

• ES FA UNA QUEIXA FORMAL SOBRE LA MANCA D’INFORMACIÓ SOBRE EL ESTAT DELS ANIMALS I SOBRE LES EUTANASIES.

• ES DEMANA INFORMACIÓ DETALLADA DE CADASCUNA DE LES EUTANASIES.

• APLICACIÓ DE REGLAMENTS I DE NORMATIVES ABANS DE LA SEVA APROBACIÓ AL PLE.

• OCULTACIÓ DE TOTA LA INFORMACIÓ VETERINARIA I DE EUTANASIES.

• ES FA UNA QUEIXA FORMAL SOBRE LA FALTA DE RESPOSTA A LES INSTÀNCIES.

• ES DENUNCIA LA ELEVADISSIMA MORTALITAT ENTRE ELS GATS I LA MORT D’UN GOS PER UNA CLARA NEGLIGÈNCIA REITERADA. (Una altra entitat fa una queixa per instància d’aquest mateix fet).

• ES REPETEIXEN ELS FETS QUE VAN PROPICIAR LA MORT D’UN GOS ANOMENAT ”OSO”. ALS DOS DIES D’AQUESTA INSTÀNCIA VA MORIR PELS MATEIXOS MOTIUS UN ALTRE GOS: “ENREDO”.

• QUE CONTINUEN LES COACCIONS I AMENAÇES VERBALS ENVERS ALS VOLUNTARIS.

• DUPLICAT DE TOTS ELS INFORMES VETERINARIS DE LES EUTANASIES AMB INDICACIÓ CLARA DEL COMPORTAMENT DELS GOSSOS. (DELS 5 GOSSOS SACRIFICATS)

 

 

Article 11 - Sacrifici i esterilització d'animals 1. Es prohibeix el sacrifici de gats i gossos a les instal·lacions per al manteniment d'animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que s'estableixin per via reglamentària.

• En quin marc de la llei situa vostè el sacrifici recent de 5 gossos al Centre d’Acollida d’Animals municipal?
• Considera com un motiu de sacrifici al centre municipal que un animal pateixi una malaltia que li causi dolor?
• Considera contradictòries les seves manifestacions al Diari amb la seva resposta a la pregunta, abans mencionada, al grup polític municipal CIU?
• Considera que els tres propòsits per vostè anomenats, que concorden amb un email que ens ha enviat el senyor Joan Herrera, coincideixen amb el que diu la llei?

• Que es va perdre un gat al carrer caputxins.

• Quan es va recollir el gat (el dia de abans).

• Que estava ferit a la mandíbula.

• A quin lloc particular es va recollir (òptica del carrer caputxins).

• Qui va donar l’avís (la noia de la òptica).

• Que el gat era domèstic.

• Que es van penjar un rètol a la mateixa òptica i a la web de la diputació.

• Qui te el gat.

• Que va caure d’un balcó (això no es exacte per que Cristina no ho va especificar i tampoc lo de la fleca, però Irina sap que visc a un tercer pis).

• Que no té microxip.

Link al document sencer de la pàgina web de CiU

Els  representants de les 3 entitats  afirmen que “tots els partits politics  i càrrecs municipals de tots els municipis del Garraf rebran una copia d’aquest document, i estem estudiant sèriament anar al carrer directament a informar als ciutadans, a totes les localitats del Garraf” .

CARTES ENVIADES ALS REPRESENTANTS DE L'AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ

 

Prec al senyor Alcalde

Senyor Alcalde,

Fa uns dies vaig enviar-li un escrit en relació al malestar que sento, com a ciutadana de Vilanova, pels últims fets esdevinguts al centre d’acollida de la nostra ciutat, així com pel fet de que la regidoria de Medi Ambient mai ha escoltat, ni s’ha dignat a tenir en compte les queixes i les denúncies que tant entitats protectores de Vilanova com els propis voluntaris del centre els hi ha fet arribar.

El fet es que aquesta regidoria, ja ens em donat compte, ha anat sempre a “pinyó fix” sense importar-li res més que la imatge que pogués donar en un moment donat. Els últims actes en forma de represàlia cap als voluntaris de VNG voluntaris en acció, tal i com li vaig comentar a l’anterior escrit, ho demostra.

Tinc clar que hi ha moltes formes de tergiversar els últims esdeveniments, i per als que per uns és una represàlia, per uns altres és una oportuna retallada de privilegis. Arribats en aquest punt voldria preguntar-li si vostè creu que portar un gos que necessita un tractament al veterinari i pagar-lo de la teva butxaca és un privilegi, jo crec que no, més aviat penso que es un servei que s’ha donat de forma altruista a la ciutat de Vilanova, i per en Jack, el gos que tant els serveis veterinaris del centre com el departament de medi ambient es van negar a deixar portar al veterinari per continuar amb el seu tractament, i que, finalment ha mort, era la seva única oportunitat per continuar vivint.

Apel·lo a vostè com a persona sensible que sé que és, i l’animo a que miri el vídeo que li proporciono al vincle al peu d’aquesta carta per a que entengui a les persones com jo, que creuen en les segones oportunitats per als més febles, que pensem que la protecció animal no és un privilegi si no una necessitat per a una societat moderna com la nostra, i que, per descomptat, no podem quedar-nos de braços creuats mentre veiem com es sacrifiquen per motius que no acabem de veure clars animals que sabem que estan sans o bé moren per la deixadesa dels responsables del seu suposat benestar, com li va passar a en Jack.

Si us plau faci que Vilanova sigui una veritable “Ciutat Amiga dels Animals”.

Gràcies per la seva atenció,

(Link al video de youtube)

4 de març de 2.008

Cristina González Jiménez

Ciutadana de Vilanova i la Geltrú

In Memoriam

Bruce, avui he arribat a la gossera i he vist la teva gàbia buida… Ja sabia que, per desgràcia, no hi series, però veure-ho amb els meus propis ulls ha estat molt dur… No sentir la teva presència, la teva mirada fixa en mi constantment, no poder-te acariciar, ni abraçar-te… No poder posar-te la corretja i obligar-te a sortir de la gàbia, fent el possible perquè altres gossos no et mosseguessin… No poder veure’t remenant la cua en sortir a passejar pel bosc, ni córrer amb tu fins esgotar-nos, ni veure’t feliç i amb ganes de viure... No poder somniar que algun dia trobaries una família que et donés tot l’amor que no havies tingut mai... Per què t’han fet això? Per què l’Ajuntament d’aquesta ciutat ha decidit acabar amb la teva vida i amb la de cinc innocents gossos més? Com poden tenir el cor tan petit? I a sobre governar una ciutat! Estan jugant amb els nostres sentiments, amb els sentiments de nombrosos voluntaris que portem anys treballant per aconseguir una vida millor pels gossos i gats de Vilanova. Ens volen esborrar del mapa perquè no siguem testimonis del que fan amb els nostres animals. Els estan matant a ells i amb això ens maten a nosaltres. Mai t’oblidaré, Bruce.

1 de març de 2.008

Blanca Nieto Benet

Carta desde Sabadell al alcalde de Vilanova i la Geltrú

Sr. Alcalde,

Em dic Eva Muñoz i visc a Sabadell. No sé ni per on començar. Ha sentit alguna vegada impotència, s'ha sentit mai discriminat, manipulat i sobretot buit? Doncs això és el que sento jo. Per què? Doncs per que per molt que potser vostè no s'ho hagués pensat mai, el que està passant a la seva ciutat amb el CAAC ha arribat massa lluny, més enllà de les fronteres morals, sentimentals i físiques!!!

Jo adoro els animals, per mi són un exemple, una medicina, una teràpia, perquè el que senten ho senten de veritat, de cor, sense condicions, sense rancúnia, sense malícia. Vostè creu que això ho pot arribar a sentir una persona després d'haver sigut maltractada a pals? Un animal no, un animal després de ser maltractat l'únic que te és esperança! i això no és el que troben al seu centre. Com es pot ser tan cruel de rematar-los així??!!! Per desgràcia al seu CAAC han assassinat i han apallissat a molts d'aquests animals que només esperaven que una ma se'ls acostés per donar-lis amor, i no una pallissa més. Vostè s'ha emocionat, si te fills, en veure com el seu fill després de caure li demanava braços, li demanava que l'acollís per consolar-lo... doncs això és el que fan els voluntaris dels centres, acollir i donar l'abraç, l'acaricia i l'amor més gran als que ho necessiten, i vostè els ho està prohibint. Es tracta d'una relació de correspondència de comunicació i vostè està tallant i impedint aquesta relació, els està matant, maten als animals i maten als voluntaris. Sí a tots, per que vostè no sap el que ells estan patint, el que sentim tots plegats. Està matant als animals i matant els sentiments dels que estimem els animals.

Sap? se m'omplen els ulls de llàgrimes quan m'arriba una carta d'una nena de 12 anys que pateix de sentir i veure com un adult (de l'ajuntament) està actuant i matxucant tot l'esforç que ella fa. Quines explicacions li ha de donar la seva mare?! Si molts pares porten als seus fills als centres d'acollida d'animals o altres llocs per a què aprenguin a valorar i a ser persones conseqüents amb la societat, amb a natura i amb tots els éssers de la terra, que hem de fer si els governants donen l'exemple contrari? Torno a repetir, què se li ha de dir a una nena de 12 anys que fa una tasca sensible, voluntària, ALTRUISTA, pels animals i per la seva ciutat i que tot el que fa no serveix de res? Estan matant els valors que està aprenent, les seves il·lusions!! Qui es creu que és vostè per fer una cosa així?! Això és ser una assassí "Sr.Alcalde"!!!!!!!!!!!!!!!!!! Jo pateixo per la nena i vostè?

Què hem de fer per que les generacions que venen siguin millors persones que nosaltres si vostès que haurien de ser el primer exemple, permet tot això i ens ho posen tan negre?

El que no entenc es que un govern del PSC i de ICV actuï d'aquesta manera, NO HO ENTENC! Vostè sap quina gran decepció pels que votàvem aquests partits? Li adjunto una noticia del diari en el que expulsaven a un membre del PP per maltractament als gats. Vostè diria, "esclar del PP" I vostè esta fent el mateix!!! Potser vostè hauria de córrer la mateixa sort que el del PP? Jo igual que vostè també vaig pensar "esclar, del PP", ara veig que no es qüestió de política si no de persones; o bones o dolentes. QUINA GRAN DECEPCIÓ!!

Qui està fent de l'home un ésser millor? Persones com vostè i el seu equip NO! Els animals i persones com els voluntaris SI.

Dono gràcies als voluntaris de tot arreu, per ser i fer el que fan, i a l'Alicia que als seus 12 anys és més exemplar que vostè. Per mi la vida sense ells i amb persones com vostè no valdria la pena.

ACTUÏ JA I PARI AQUESTA BARBÀRIE I DEIXI DE MATAR-NOS!!!!!! MATAR-LOS A ELLS I ES MATAR-NOS A NOSALTRES.

29 de febrer de 2.008

Eva Muñoz Lozano

Senyor Alcalde,

Des de fa un temps sento un profund malestar per la situació a la que ha arribat la gestió del centre d’acollida i dels animals abandonats en general a la nostra Vila, sobretot des de que la regidoria de Governança, Participació i Medi Ambient amb la senyora Iolanda Sánchez al capdavant i amb la figura del senyor Enric Garriga com a cap d’aquest departament s’encarrega d’aquesta. S’ha deteriorat tant que el centre d’atenció d’animals de companyia sembla més aviat un camp de concentració d’animals, per no parlar de la falta d’entesa amb les diferents associacions proteccionistes de Vilanova.

Com imagino que ja sap, des d’aquestes associacions s’ha intentat sempre parlar els problemes que s’hi detectaven tant al centre d’acollida com a les colònies de gats, primer tenint com a interlocutor al senyor Enric Garriga, i desprès, confirmat el buit de contingut dels discursos d’aquest, amb la mateixa regidora. No ha servit de res.

Exemples d’aquests problemes n’hi ha bastants, des de les declaracions d’un ex-treballador del centre i una ex-voluntària sobre maltractaments als animals, la falta del compliment del conveni amb “els protectors dels gats” pel manteniment de les colònies, fins la mort a mossegades de dos gossos per posar-los en un pati on no hi tenien que ser. I això només és una ínfima part del que es podria dir.

L’única resposta obtinguda ha sigut una sèrie de mesures restrictives dirigides als voluntaris, que qualsevol diria, vist des de fora, que eren represàlies per parlar, consistents en restringir horaris i funcions dels voluntaris, com la prohibició de portar els animals a un veterinari extern, amb el conseqüent detriment de la qualitat de vida dels animals del centre, i en alguns casos fins i tot ha significat la mort.

Aprofitant la inauguració de les noves normes, aquesta setmana s’han sacrificat sis gossos en dos dies, amb un “convenient” criteri veterinari maquillat a mida. Coneixem molt bé l’opinió del senyor Garriga sobre els animals “defectuosos”, i si fos per ell a la gossera només hi hauria golden retriever amb pedigrí i gats d’angora en perfecte estat, que segur que surten en adopció. Lamentablement, la realitat és una altra, i s’abandonen tot tipus de gossos i gats, a vegades malalts, a vegades amb un os trencat, a vegades en bon estat, però tots amb un denominador comú, el dret a la vida, i per descomptat, les ganes de viure.

Si ja es lamentable que no es pugui portar al veterinari un animal amb una pota trencada (per si no ho sabia radiografies i anàlisi no es fan), és indignant que es puguin matar de forma indiscriminada, esgrimint qualsevol excusa, els gossos i gats del centre. Són éssers vius i no se’ls ha de tractar com a deixalles.

M’agradaria saber si es aquesta la manera de fer les coses a l’Ajuntament que vostè presideix. Puc confiar en que retiraran aquest seguit de noves normes restrictives que volen fer servir com a represàlia als voluntaris? No mataran els animals abandonats de Vilanova?

Agraint amb antelació la seva atenció.

Cordialment,

Cristina González Jiménez

Ciutadana de Vilanova i la Geltrú

28 de febrero de 2.008

Carta oberta al Sr. Alcalde de Vilanova i la Geltrú

Sr. Alcalde de Vilanova i la Geltrú,

Per la present el vull posar al corrent d’alguns fets que estan passant al CAAC de la nostra ciutat. Encara que dono per fet de que ja els deu saber, vull tenir tota la certesa de que és així. Com a voluntaris del centre vam crear una associació per a poder donar suport veterinari i promoure les adopcions de tots els animals del citat centre.

També preteníem, si calia, defensar-lo de les possibles informacions negatives del mateix. Que il·lusos !!!! No ens va caldre massa temps per a adonar-nos de que els nostres mandataris municipals, de sensibilitat envers els nostres Animals no en tenen gens ni mica. Començant per la nostra regidora de Medi Ambient, la Sra. Iolanda Sánchez, continuant pels Sr. Enric Garriga i la Sra. Núria Planas, que són les persones amb les que fins ara hem parlat.

El poso al corrent de la mort de dos gossos al CAAC, per clara negligència del responsable del citat CAAC. Per si no ho sap ja li dic jo de que les dues morts eren totalment evitables, encara que a vostè li explicaran una versió surrealista dels fets. Li diran que si els gossos tenen jerarquies, que si un el van tancar no se a quina hora i es va morir no se quan, etc. Tot són excuses, que qualsevol que entengui un mínim en animals no se les creu. Bàsicament, i per una denuncia de dues Associacions al Diari de Vilanova, se’ns estan limitant les nostres tasques. Se’ns ha prohibit dur cap animal a cap dels nostres veterinaris (fins ara si que ho podíem fer), amb la peregrina excusa de que ha de ser el Veterinari del Centre el que ho ha d’autoritzar. Doncs bé, ja li dic jo que això no ho farà mai, segons paraules del mateix veterinari, tot això sota el consentiment exprés de las persones esmentades anteriorment.

El Jack, per exemple, és un gos que actualment està agonitzant per falta d’atenció veterinària, nosaltres l’estàvem tractant i ara ni tan sols se’ns deixa veure’l. Ha de saber que per a nosaltres qualsevol animal del centre mort per falta d’assistència veterinària passarà a ser responsabilitat directa de l’ajuntament. Tampoc podem fer fotografies per promoure les adopcions (fins ara podíem). Això és del tot comprensible, si tenim en compte que en l’última reunió de fa dues setmanes amb els Srs. Garriga i Planes, ja ens van deixar entreveure que per a ells la solució era l’eutanàsia dels animals malats, vells, inadaptats; en definitiva de tos els “no adoptables”, segons el seu criteri, és clar.

Li puc assegurar que si un sol animal mor en aquestes circumstancies, ens farem escoltar. Per a ells som quatre arreplegats, però si cal li puc donar fe que som moltíssima gent que estem en contacte i farts que se’ns prengui el pèl d’aquesta manera. Avui se’ns ha donat un document que indica que les nostres tasques es limiten a passejar gossos i pentinar-los (això sí, l’horari ha quedat reduït d’onze a una). Dues hores ??? No què va, ja que els gossos com a molt tard han d’ estar al Centre a les 12,45. Total que entre que arribes, t’atenen i surts, queda tot en una sola horeta. I ens diuen que no es cap represàlia. El fi de tot és intentar que la ciutadania no sàpiga què està passant al nostre centre; que com molt bé no paren de recalcar-nos no és una protectora. Faltaria més, ja ho diu la paraula.

Per suposat que si alguna cosa no fem en aquesta ciutat Amiga dels Animals és protegir-los. Ja sap que estan matant de gana els Gats de les Colònies, incomplint els acords amb d’altres associacions? Ja sap que deixem morir els Animals del centre per falta d’atenció veterinària ? Ja sap que provoquem les morts dels animals barrejant-los per a que es barallin ? Ja sap que tot i les restriccions d’aigua a les fonts de la ciutat, els abeuradors del CAAC gotegen constantment mullant el terra i provocant que els animals dormin mullats? Ja sap que el motiu de les restriccions al voluntariat és poder fer veure que el nostre centre és modèlic ? De tot cor, nosaltres estem aquí per ajudar, encara que està molt clar que per als responsables som una molèstia. Sense més, rebi una cordial salutació.

28 de febrer de 2.008

Ricard Garcia i Vilanova

President de VNG en Acció pels Animals

Privat pel senyor Alcalde

Senyor Alcalde,

Em dic Alícia tinc 12 anys i vaig al centre desde que tenia 8 anys, m'encanta estar amb Ells, treure'ls a passejar, pentinar-los, i veure com mouen la cua quan ens veuen arribar. I em fa mola llastima quan em de marxar i ens miran amb aquella cara de tristesa.

No em sembla gens bé el que vusté esta permitin al centre. I em refereixo a morts dels 6 gossos, li asseguru que tots aquets 6 gossos els coneixia, 3 d'ells estaven sempre tancats a la gavia 13 i no en deixaven acontan-se però es veia d'una hora lluny que volian continuar visquen.

Però parlant de les morts dels altres 3 aixó em sembla molt fort ja que a dos d'ells que son el Bruce i el Sombras com li deiem nosaltres (Hos per el caac), eran molt bons, els treiem a passejar i sempra estaven contents i movien la cua, mai he sentit por o m'he sentit en perill per alguns d'ells. El Sombras o Hos li agradava molt perseguir la seva ombra i aixó ens feia riure a tots. Ja no els tornare a veure mai més i tot per culpa de persones insensibles, sense sentiments...

En Jack era l'unic que veiam que estava malalt i jo sempre deia a la meva mare que hauria d'estar a l'hospital i ella em responia: no ens deixan. Per què em pregunto jo? per què no podiam intentar curar en Jack? Per què ha permés Vosté que avui matessin el Bruce, el Sombras, Venus, Rex i Gus. Per què per nosaltres eran molt estimats i tots tenian la seva manera de donar amor.

Ha passat vusté algun cop per el centre? Ha portat algun dels seus fills? Imaginu que no sino això d'ahir i d'avui no hagues passat.

Tingui una bona nit, jo normalment a las 10:00 estic al llit i avui no crec que pugui dormir gaire.

Bona nit.

Alicia Maté,

Vilanova i la Geltrú

27 de febrer de 2.008

Carta al alcalde

Sr Alcalde,

Li prego que dediqui dos minuts a llegir aquesta carta. Em dic blanca i tinc 20 anys. Com ja li vaig indicar en un anterior mail, porto gairebé 4 anys fent de voluntària al CAAC, cada dissabte al matí, i quan puc, els diumenges.

BRUCE. Aquest era el nom d’un dels 6 gossos que vostès han MATAT. Portava molt de temps al centre, i era un gos que sortia poc de la seva gàbia perquè no es portava bé amb alguns dels altres gossos. Jo mateixa al principi em pensava que era poc afectiu però quan vaig començar a fixar-me en ell i vaig començar a treure’l a passejar cada setmana, em vaig adonar fins a quin punt era agraït aquest animal. Cada dissabte i diumenge quan jo i la meva germana arribàvem al centre, ell ja ens esperava, remenant la cua i no ens treia els ulls de sobre… I quan el trèiem a passejar, es mostrava tan feliç que m’omplia de felicitat a mi. No sap quantes vegades havia pensat en com seria de bonic poder-me endur el Bruce a casa…!

Li escric tot això amb les poques llàgrimes que em queden als ulls… Quina culpa en tenia el Bruce de caure en mans de persones com vostès????????? I el seu amic inseparable, el Sombra, que era un troç de pa, igual que ell, esperant una oportunitat que ja mai li arribarà????

Ara mateix ja no tinc forces ni per estar indignada, si vosté sap el que és ESTIMAR, suposo que entendrà els meus sentiments, perquè jo al Bruce (sobretot, però també als altres gossos) me l’ESTIMAVA… i ell a mi m’adorava….

Ja no només els sis gossos, sinó NOSALTRES, tots els VOLUNTARIS, creu que això ens ho mereixem??? Persones sensibles i que es desviuen per procurar una vida millor a aquests pobres animals???

Finalment només li prego que miri les fotos que li adjunto, que miri al Bruce als ulls i se n’adoni de les GANES DE VIURE que tenia!!!!!!!!!!!

27 de febrer de 2.008

Blanca Nieto Benet

Carta dirigida al Alcalde de Vilanova, Govern i Oposició

Víctor Pinto

Delegat al Garraf Fundació Altarriba

Solucions justes, lògiques i valentes?

Aquest és l’eslògan d’ICV per a les properes eleccions generals, és una llàstima, inclús des del meu punt de vista de votant de sempre d’aquest partit, que aquest lema no es pugui aplicar a la gestió dels animals abandonats que fa la senyora regidora Iolanda Sánchez juntament amb el seu cap de medi ambient Enric Garriga, tots dos d’ICV. Solucions injustes, il·lògiques i covardes és el que s’aplica quan parlem de “defensar” i “protegir” els animals de Vilanova.  Injustes perquè els animals moren per falta d’assistència veterinària quan hi ha voluntaris del propi centre, o no, disposats a proporcionar-la i pagar-la de la seva butxaca, injustes perquè es juga amb els sentiments de les persones que es senten impotents quan d’un dia per l’altre se’ls hi nega poder portar un gos o gat que ho necessita al veterinari , injustes perquè voler defensar i protegir als animals al centre d’acollida significa passejar els gossos una hora a la setmana, il·lògiques perquè cada dos per tres interpreten o re inventen la normativa referent al centre d’acollida com els hi convé, il·lògiques perquè no pot ser que un partit d’esquerres i ecologista de debò que inclou la protecció i defensa dels animals al seu programa ho pugui estar fent tant malament, i covardes perquè fa falta molta valentia per admetre i acceptar quan un s’està equivocant , i això vostès no ho han fet mai.

25 de febrer de 2.008

Cristina González Jiménez

La Insensibilitat dels nostres Poliítics

Com a voluntària del Centre d’Atenció d’Animals de Companyia de Vilanova i la Geltrú, m’he adonat (tot i que no sorprès) del nul interès que tenen els nostres governants envers els animals. Desprès de tres anys de constant treball de molts voluntaris per intentar millorar l’estada dels gossos i els gats, ara, en denunciar les irregularitats produïdes en l’esmentat centre, sembla que l’Ajuntament ens vol esborrar literalment del mapa. Ja han començat a dur a terme una dura restricció de les nostres funcions, amb la qual cosa segur que més d’un animal ho pagarà amb la mort. Els nostres governants estan demostrant que no els importa per res la vida ni el benestar d’aquests animals. No els importa, tot i sabent que són éssers capaços de tenir sentiments tan “humans” com la felicitat, l’amor, la por o la tristesa. O potser és que no ho saben, perquè la majoria no s’han dignat a passar pel centre i no han vist mai la trista mirada del Dick o del Jack, o els anhelants ulls de la Lucy o del Bruce, desitjant sortir a passejar i rebre mil carícies. Si tots ells poguessin votar, les coses serien molt diferents, no troben? Realment ens mereixem uns governants tan insensibles i incompetents?

24 de febrer de 2.008

Blanca Nieto Benet

Carta oberta a Iolanda Sánchez

Voldria expressar-li la meva gran sorpresa en comprovar, com a voluntària del CAAC, la gran paradoxa que s’esdevé a la nostra ciutat. És a dir, fa uns dies llegeixo al diari de Vilanova que l’Ajuntament aplicarà restriccions d’aigua a les fonts de la nostra ciutat. I avui mateix comprovo, al centre d’atenció d’animals, com, almenys quatre abeuradors dels que hi ha a les gàbies perden, constant i diàriament, aigua. A més a més és un problema denunciat en diverses ocasions, el qual no es soluciona mai. Sap vostè els litres d’aigua que es perden a aquelles gàbies? I el que és pitjor, sap el fred que passen els animals de nit en no tenir més remei que dormir entre tolls d’aigua? I el que és més paradoxal encara: el seu partit duu l’etiqueta de verd i ecologista... sius-plau Iolanda, no em faci riure...!

24 de febrer de 2.008

Roser Nieto Benet

Carta oberta al senyor Alcalde de Vilanova i la Geltrú

Benvolgut senyor Alcalde. Com probablement vostè ja coneix, les 3 principals entitats protectores d’animals de Vilanova, davant el greus problemes que, des de fa temps, es produeixen en la gestió municipal dels animals abandonats i les colònies de gats de la nostra ciutat, hem decidit donar un pas endavant i oferir-nos a gestionar, des d’un punt de vista proteccionista, tot el tema d’animals de la nostra ciutat en una moció que es presentarà al proper ple. Tenim experiència i sobretot moltes ganes i vocació. Algú pot pensar que pugui haver altres que ho facin millor? Coneixem el tema molt bé i per dintre, coneixem els animals i les seves necessitats i estem acostumats a fer molt amb pocs recursos i sobretot ens estimem els animals i per ells no tindrem horaris ni manca de sacrificis.

Aquest escrit busca la complicitat del nostre Alcalde i amb ell, d’una de les principals forces polítiques de Vilanova i la Geltrú. No volem perjudicar a ningú, només que els animals de Vilanova no siguin sempre els grans perdedors i que, malauradament, masses vegades acaben pagant amb la seva vida, els errors i deixadeses dels humans.

Volem oferir una gestió absolutament transparent amb la publicació a Internet de totes les dades, informes i procediments. Serà aquest mitjà amb el que contactarem directament amb tota la ciutadania. I per a l’Ajuntament realitzarem informes complerts, amb els justificants de tots els aspectes de la gestió, totes les forces polítiques rebran aquesta documentació.

En aquest aspecte deixi’ns recorda-li aspectes del Pla de Mandat del Govern 2003-07. En el Pla es pot llegir la paraula “participació”, un total de 47 vegades d’un document compost per 70 planes. A la plana 58 es pot llegir literalment, en el camp de participació: -“Les experiències del passat en participació confirmen una nova manera d’entendre les relacions amb la ciutat que, necessàriament, han de basar-se en el diàleg, el debat, la concertació i la corresponsabilitat”. Al següent paràgraf es pot llegir “Treballarà també per posar de relleu que cal el compromís de tots i totes per avançar en la millora de la nostra qualitat de vida i pel bé comú”.

La Llei 22/2003 de 4 de juliol de protecció dels animals, a l’article 16.4 sobre la recollida d’animals diu literalment: -“En la prestació del servei de recollida d'animals abandonats o perduts, els ajuntaments o les entitats públiques supramunicipals, sens perjudici de llur responsabilitat en el compliment de la normativa aplicable, poden concertar-ne l'execució amb entitats externes, preferentment amb associacions de protecció i defensa dels animals legalment constituïdes o amb empreses especialitzades de control i recollida d'animals de companyia.”

A la moció demanem l’aprovació al ple de :

1.- Que tota la gestió dels animals de la ciutat la porti directament la Junta Gestora per la Protecció dels Animals del Garraf, actualment composada per Amics i Protectors dels Gats, la delegació al Garraf de la Fundació Altarriba i VNG Voluntaris en acció. Encara que restant totalment oberta a qualsevol entitat del Garraf que vulgui assumir responsabilitats concretes.

2.- Que aquesta Junta Gestora tingui, amb els mateixos recursos destinats al 2007, potestat per reconduir la situació actual amb llibertat de contractar i dirigir els tipus de serveis que es considerin necessaris i oportuns, i així poder donar un òptim servei tant als ciutadans com als animals en acollida.

3.- Les diferents responsabilitats seran assumides de forma independent per cada entitat, però totes dins un mateix context que, per clara necessitat i evident interrelació, s’emmarca dins la pròpia Junta.

4.- Que l’ajuntament posi en marxa tots els sistemes de control que consideri oportuns. No es tracta de fer una comissió més. A la Junta Gestora, cada entitat prendrà les decisions i activitats concretes que caiguin dins del seu camp de responsabilitat, dins un context de coordinació i suport mutu d’àmplia confiança.

Esperant tenir el seu suport rebi una molt cordial salutació.

ACTES DE REPRESÀLIA

DAVANT LA NEGATIVA DE REBATRE LA MORT DELS GOSSOS “ENREDO” I “OSO” A L’ASSOCIACIÓ DE VOLUNTARIS DEL CENTRE, VNG EN ACCIÓ PELS ANIMALS:

Se’ls hi prohibeix d’un dia per l’altre i sense avis previ:

• Treure animals del Centre per que tinguin atenció veterinaria externa (PAGANT ELLS).

• Realitzar fotografies per fomentar l’adopció

• Restricció de l’horari a 2 hores (en la pràctica 1h30’)

A RAÒ D’AIXÒ VA MORIR UN GOS ANOMENAT “JACK” QUE HAVIA ESTAT ATÈS A LA CLÍNICA VETERINÀRIA DOSVET DE VILANOVA, QUAN AQUESTA CLINICA AIXI HO VA SOLICITAR. EL GOS PATIA ANEMIA I ESTAVA SENT TRACTAT PER AQUESTA CLINICA, A LES 3 SETMANES DE LA PROHIBICIÓ, ELS VETERINARIS DEL CENTRE VAN EUTANASIAR A JACK.

A la pàgina web de l’Ajuntament, a la secció Medi Ambient es pot trobar lo següent sobre:

Adopció i Acollida temporal

Programa d’acollida temporal externa

Hi ha animals que, per diverses raons, no poden ser donats en adopció, com per exemple aquells que fa menys de 20 dies que han ingressat al CAAC, o els que el seu ingrés procedeix d’una ordre judicial o una actuació policial.

No obstant, des del CAAC es considera que el millor lloc on pot estar un animal és en una llar. Per això es disposa d’un programa d’acolliment temporal, que permet a aquests animals ser acollits durant un temps per persones que n’assumeixin la custòdia temporal.

Hi ha també gossos i gats que mentre esperen una adopció definitiva es poden beneficiar d’aquest programa. Es tracta d’animals que necessiten unes atencions específiques, com ara els cadells sense mare, o els malalts que demanen uns tractaments i unes cures individualitzades.

EL VETERINARI HA MANIFESTAT VARIES VEGADES DE FORMA CLARA QUE ELL NO AUTORIZARA CAP SORTIDA DE ANIMAL DEL CENTRE PER TEMES VETERINARIS

En paral·lel les autoritats municipals declaren que no poden fer més amb els mitjans de que disposen.

Carta enviada al Diari de Vilanova: Informació de VNG en Acció pels Animals

Des de VNG en acció pels animals volem informar la ciutadania de les conseqüències que ha portat el fet que es fes pública la mort dels dos gossos al CAAC (Oso i Enredo) el passat mes de gener.

Volem comentar que al voltant de tot això, l’Ajuntament ens ha prohibit fer fotografies a les instal·lacions del centre. Això inclou de manera expressa fer fotografies als animals. Aquestes fotografies s’utilitzaven per fomentar les adopcions, cosa que ara l’Ajuntament no deu veure important. També se’ns ha prohibit treure els animals malalts per dur-los al veterinari com fèiem fins ara. Bé, en realitat se’ns assegura que podem treure’ls sempre que el veterinari del centre ho autoritzi. El problema és que ell mai ho autoritza i hi ha més d’un animal morint-se. Segons les pròpies paraules del veterinari, la setmana passada quan vam sol·licitar treure el Jack i el Dick, no podem treure ni cap d’aquests dos ni cap altre per greu que estigui. Aquí qui mana? L’Ajuntament? El veterinari? Tots dos es contradiuen i ningú hi fa res. Mentrestant la vida d’aquests animals s’apaga.

S’ha de tenir en compte que la nostra associació es va crear bàsicament per donar suport veterinari als animals, ja que l’Ajuntament no es pot fer càrrec de totes les despeses. També ens dediquem a promoure les adopcions mitjançant fotografies que difonem per Internet, als books que creem, etc. Creiem que totes aquestes represàlies són degudes al fet que no hem desmentit en cap moment la informació que ha anat apareixent als mitjans de comunicació on es deia que aquelles morts eren per una negligència del responsable, cosa que no podem fer ja que la considerem certa. Nosaltres ho vam denunciar en una reunió amb la Regidora de Medi Ambient el passat 19 de desembre i encara esperem resposta. Està clar que en comptes de prendre mesures per evitar que això torni a passar, han decidit mirar cap a un altre costat i intentar silenciarnos. La nostra finalitat és col· laborar amb els responsables del centre per millorar la vida d’aquests animals abandonats, però estem convençuts que comencem a ser una molèstia i l’única por que tenim és que se’ns tanquin les portes del centre i els animals en surtin perjudicats. De totes maneres, aquesta por no contribuirà al seu intent de censura (demanant que cessin les nostres publicacions en dues pàgines webs).

La ciutadania té dret a saber la veritat, ja que amb els seus impostos manté aquest centre. Nosaltres hem donat un marge més que suficient perquè es prengués alguna mesura, i després de quasi tres mesos, l’única mesura presa ha estat donar suport incondicional al responsable del centre i intentar que nosaltres no expliquem el que veiem. Esperem que no vagin morint animals per falta d’assistència.

22 de febrer de 2.008

Ricard Garcia Vilanova

President de VNG en acció pels animals

CINC GOSSOS EUTANASIATS EL DIA 27 DE FEBRER

 

 

 

Fotos que demostren la falsa agresivitat de la que es parla:

Una voluntaria amb el BRUCE (esquerra) i el SOMBRAS (dreta)

 

Voluntària amb BRUCE (dreta)

 

En Bruce (els noms se'ls hi vàren posar les voluntàries)

SOBRE LES EUTANASIES DECLARADES

• La única informació que s’ha proporcionat i ha sigut per via indirecta son gràfics comparatius sobre entrades-sortides i eutanàsies.

• No es proporciona informació sobre la documentació real existent.

• No s’informa de les morts esdevingudes en el Centre.

• Només en el nombre de gats morts registrats pels voluntaris o bé portats a eutanasiar a veterinaris externs, multiplica per 5 la quantitat declarada.

• Curiosament, gossos amb dificultats son molt fàcilment adoptats o això se’ls hi diu als voluntaris quan no els troben.

DECLARACIONS JURADES DE LES VOLUNTÀRIES ROSER I BLANCA

Vilanova i la Geltrú, 5 de març de 2008

Jo, Roser Nieto Benet, amb núm de DNI xxxxxxx, com a ciutadana natal de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i voluntària del Centre d’Acollida d’Animals Domèstics, des de l’any 2004 fins l’actualitat, declaro cap dels gossos eutanasiats el passat 27 de febrer del 2008 eren, perillosos. En concret dos d’ells el Bruce i el Sombras. El passat estiu, la meva germana Blanca Nieto Benet, amb DNI xxxxxxx, i jo els vam descobrir i observàrem amb tristesa com sortien molt poc al pati. Vam començar a treure'ls. Els vam promocionar, incloure en el book d'adopcions, i sobretot els trèiem cada dissabte a passejar. De seguida vam veure com es tractava de dos gossos molt normals i afectuosos, i a més ens estimàvem amb bogeria. Les últimes setmanes sortien al llindar de la porta, remenant la cua quan veien arribar el nostre cotxe. Havien fins i tot arribat a reconèixer els seus nous noms. Ja cap al final, només se'ls havia de cridar i venien corrents fins a la porta que separa els patis, perquè sabien que per allà sortirien a passeig. I un cop al bosc, quan a vegades descansàvem del nostre passeig, s'ajeien entre les nostres cames, agraïts. I així fou fins que algú decidí acabar amb les seves vides, justificant la seva agressivitat. Si d'alguna cosa estic segura és de la gran mentida en la que es basa aquest argument.

 

Vilanova i la Geltrú, 5 de març de 2008

Jo, Blanca Nieto Benet, amb DNI xxxxxxxxx, com a ciutadana de Vilanova i la Geltrú i voluntària del Centre d’Atenció d’Animals Domèstics, des de l’any 2004 fins l’actualitat, declaro que cap dels gossos eutanasiats a l’esmentat centre el passat 27 de febrer del 2008 eren agressius envers les persones. Concretament, a dos d’ells els coneixia des de feia molt temps (Bruce i Sombras), i els treia a passejar cada dissabte al matí i alguns diumenges. En aquestes ocasions també estaven en contacte amb altres voluntaris i mai vaig observar en cap d’ells dos un comportament agressiu, al contrari, eren dòcils i agraïts amb tothom. A més, tots dos es mostraven sans i actius, fins i tot el diumenge dia 24 de febrer, l’últim dia que els vaig veure. Eren dos gossos completament normals que podrien haver estat adoptats per qualsevol família.

PER QUÈ NO ES VA ACUDIR A UNA REUNIÓ AMB L’ALCALDE EL DIA 4 DE FEBRER DE 2008?

EMAIL ENVIAT ALS PARTITS POLÍTICS :

Bon dia.

En primer lloc volem agrair molt sincerament a tots els grups municipals que van donar suport a la comissió d'investigació aprovada per unanimitat. Ja que en el Ple d'ahir no teníem la paraula, ens permetem utilitzar el correu electrònic per puntualitzar un parell de coses de la intervenció de l'Excel·lentíssim Sr. Alcalde de la nostra Vila.

Al ple visiblement molest va dir textualment que les entitats el vàrem deixar plantat 45 minuts abans d'una reunió. Exposem els fets perquè entenem que tenen dret a saber com va anar aquest tema de la reunió.

Dilluns 25 de Febrer enviem un correu electrònic de queixa ha on l'hi expliquem una sèrie de problemes al CAAC. El mateix dia ens respon i entre altres coses diu que la Sra. Susanna Sanahujes ens trucarà per concertar una trobada per parlar del tema, cosa que fa també el mateix dia per la tarda i en principi quedem pel dia 4 de Març a les 19.00 hores. En cap moment es menciona la presencia de la Sra. Sánchez. (Regidora de Medi Ambient)

Dimecres 27 sobre les 16.00 hores es produeix el sacrifici de 5 gossos al Centre. Davant d'aquests fets truquem a la Sra. Sanahujes i li comentem que volem la reunió amb el nostre alcalde i no amb la Sra. Sánchez. El mateix dia rebem un correu electrònic a on el Sr. Alcalde insisteix en la reunió amb la presencia de la Sra. Sánchez.

Dijous 28 contestem a les 11.43 dient que, encara que estàvem esperant una reunió amb la senyora regidora des el passat 19 de Desembre.Estàvem disposats a anar a la reunió amb l’única condició que s'aturessin els sacrificis d'animals i se'ns assegurés per escrit que així seria.

Dissabte 30 per la tarda ens trobem amb l'Alcalde, i parlem del tema durant 5 minuts i li reiterem que si no tenim aquest compromís nosaltres no anirem a cap reunió.

Diumenge 31. Li enviem un altre correu electrònic perquè li quedi ben clar.

Dilluns 10 de març. Dia del ple municipal:El Sr. Alcalde diu textualment al Ple que l'hem deixat plantat 45 minuts abans de una reunió.

Aclarit aquest punt tampoc ens va semblar massa elegant les amenaces a les protectores en cas de que la comissió no fos favorable als nostres plantejaments. En tot cas esperem que s'actuï de la mateixa manera en el cas de que es demostri la presumpta negligència per part dels responsables del departament. Pot ser se li va oblidar, i considera molt mes greu repartir uns follets exercint la llibertat d’expressió, que la de sacrificar uns animals indefensos.

ESTADISTICA D'EUTANASIES EN CENTRES MUNICIPALS

GESTIONATS PER ENTITATS PROTECTORES D’ANIMALS

DADES :

Si agafem els exemples de gestió de 3 centres municipals; Barcelona, Mataró i Moianès, les dades son les següents:

En Mataró  2007  entrades   1318 gossos.  eutanàsies 3 per agressivitat

En Moianès  2007 entrades   162 gossos i 0 eutanàsies per agressivitat

Abans d’això sota gestió de la Fundació Altarriba 1 any al Centre de Barcelona i 3 al CAAD de Mataró.Entrades 4.577 gossos.   1 eutanàsia per agressivitat.

Total : de 6.057 gossos,4 eutanàsies per agressivitat (totes amb informe d’un etòleg caní)

Font : Fundació Altarriba (www.altarriba.org) 

• Centre municipal de Barcelona.  Gestió de gener de 2003 a Juliol de 2004

Entrades ...2.978 gossos   Sortides...2.487 (83.5% recuperats o adoptats)

2 gener 2003 - 31 maig 2004

ENTRADES 1.01.03 - 31.05.04 2.978 gossos   SORTIDES 1.01.03 - 31.05.04 2.487 gossos 83,5 %

Desglossa de SORTIDES

Adopcions 1.763 gossos 59 % Recuperats pel propietari 724 gossos 24 %

 

Total Eutanàsies 62 gossos (2%)

0eutanàsies per agressivitat

Sota la gestió de l’ajuntament  de 1997 / 2002  es van sacrificar

Un  total de 18.179 animals (80% del total)

• Centre municipal de Mataró.  Gestió de 2003 – Juliol de 2004

CIFRAS TOTALES 2002 - 2005

2002 2003 2004 2005 Totals   Gossos atesos 526 492 451 130 1.599   Adoptats 411 356 331 87 1.185 (74,11 %) Perduts i recuperats pel propietari 62 76 92 37 267 (16,70 %) Recollits cadàvers o que han mort al centre 19 21 21 2 63 (03,94 %) Eutanàsies 2 12 8 2 24 (01,50 %)         (5 mesos)     A 31 de maig de 2005 quedaban a les instalacions 60 gossos El 90,8 % (1.452) dels animals han estat adoptats o tornats als seus propietaris. 1 eutanàsia per agressivitat

 

CAAD Moianès

2007 entrades   162 gossos i 0 eutanàsies per agressivitat

Signat:

Alba Jornet

Directora del CAAD Moianès  Telf.665 638 800

 

CAAD Mataró

2007  entrades   1318 gossos.   eutanàsies 3 per agressivitat, MAX, IKER, FRED. 

Signat:

Silvia Serra. Presidenta SPAM      Telf.937414091-647972293